Uns 177.000 catalans escriuen a la Viquipèdia
La feina de milions d’articulistes, 177.000 catalans, fa possible la Wikipedia al món
Capaços de dedicar el seu temps lliure a buscar informació a fonts acreditades de coneixement amb l’afany de fer divulgació de matèries tan diferents com l’art, les matemàtiques, la història, l’esport o la filosofia. Des de l’anonimat, amb la satisfacció de participar en un projecte global, lliure i gratuït; sense gairebé jerarquia, amb respecte i després de mantenir molts cops llargues discussions. Així és el món wiki, un univers divers i real, habitat per milions d’articulistes voluntaris de tot el món, amb el suport de cada dia més institucions, fonts originals del saber, siguin biblioteques, museus o univesitats.
“Volem expandir el coneixement de forma lliure i gratuïta. El moviment de base són els voluntaris”, destaca Arnau Duran, viquipedista i president d’Amical Wikimedia, l’associació creada el 2008 per portar al carrer la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia anglesa.
Es viu un moment de catarsi, després d’haver duplicat el número de visites l’últim any, amb més de 177.000 viquipedistes, editors que de forma més o menys prolífica han convertit la Viquipèdia en una de les més actives del món per nombre de parlants. “El lloc
PROLÍFICA La Viquipèdia, en català, és una de les edicions més actives entre 250 llengües
ANAR A LA FONT DEL SABER Els viquipedistes es relacionen cada cop més amb universitats, museus o biblioteques
que ocupem és gràcies als viquipedistes, fet que també dóna una idea de la força del català”, afegeix Duran.
Encara que el perfil majoritari és el d’un home jove i amb estudis universitaris, els viquipedistes són gairebé tan diversos com la societat on viuen. “Qualsevol que detecti un error pot convertir-se en editor, no fa falta ni que es registri”, anima Duran, després de 40.000 edicions. “A la majoria de llengües, els dos grans grups de voluntaris són els estudiants i els jubilats o prejubilats. Però en català la gent de la meva edat no va poder estudiar en català, per tant falten articulistes més grans”, destaca Joan Gomà, amb 52 anys i 14.000 col·laboracions. “Només necessites una font fiable, aquí no serveix el perquè ho dic jo”, destaca Esther Solé, activa des del 2012.
Les dones són minoria, una de les preocupacions de la Fundació
Wikimedia, l’organització que tutela la Wikipedia a escala global. “El coneixement lliure i el treball cooperatiu per facilitar l’accés de la població al coneixement és una cosa que no té restriccions de gènere”, afirma Solé.
Lluís Madurell, viquipedista des que tenia 12 anys, participa activament en un dels grans objectius del món Wiki: fomentar la relació amb les fonts de coneixement, sigui una biblioteca pública o el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. “Tots hi sortim guanyant, nosaltres accedim a la font original de coneixement i ells guanyen la capacitat de difusió que han perdut en una generació que busca la informació a internet”, alerta.
Amb una pretensió similar s’ha creat al món la figura del wikipedista resident, un voluntari que col·labora amb una determinada institució, sigui el Museu Britànic, a Londres, que va ser pioner el 2011, o el Picasso, de Barcelona, que va fer el mateix a Espanya; la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s’ha convertit en la segona universitat del món en in- corporar aquesta figura. “No som creadors de coneixement, fem síntesi després de consultar el màxim nombre de fonts publicades. Museus o biblioteques tenen les fonts i el criteri i la Viquipèdia és el millor lloc per difondre’ls. Fem de pont”, diu Àlex Hinojo, viquipedista resident al Museu Picasso.
Per molts el futur passa per premiar cada vegada més la qualitat, per posar fi als dubtes sobre la seva fiabilitat i rigor. “En els tres últims anys ha canviat molt la percepció, s’ha fet molta feina de divulgació i pedagogia. Els articles gairebé perfectes són el futur”, afirma Duran. La facilitat amb què ara es pot editar, gairebé com amb un processador de textos, ha ajudat a trencar barreres; la llibertat per escriure, també. Malgrat que no és una estructura jeràrquica, ja que qualsevol pot convertir-se en editor amb un sol clic, per corregir, traduir, ampliar o crear un article, una minoria d’articulistes tenen la categoria d’administradors; el seu paper no és el mateix en tots els idiomes, però són usuaris en els quals cada comunitat wiki diposita la seva confiança i als quals dóna capacitat per bloquejar o esborrar articles.
“Són jutges de pau, no tenen poder. Que no existeixin jerarquies fa més fàcil la governabilitat; no hi ha rols, es discuteix a partir de la feina feta per cadascú, sempre has d’aportar una o més fonts que validin el coneixement”, recorda Hinojo. Les decisions dels administradors no són arbitràries: mana la neutralitat i el consens. Quan hi ha disparitat de criteris s’obren discussions fins que s’arriba a l’acord. “La discussió oberta per Cristòfor Colom va durar anys”, recorda Solé. “És la societat wiki la que s’organitza”, afegeix Gomà. Les discussions, algunes apassionants, es poden consultar al costat dels articles.
Es tracta d’un escenari canvi-
TREBALL INGENT Els 5 usuaris ‘top’ en llengua catalana sumen més d’un milió de publicacions
HI HA REGLES No hi ha jerarquies, però sí editors amb capacitat per esborrar o bloquejar articles
ant que no ha parat d’evolucionar. No només es transformen els continguts, que incorporen entrades al ritme que va marcant també l’actualitat. L’evolució va més enllà dels continguts, de la mà de la tecnologia. S’han creat eines per perseguir el vandalisme, eliminar-lo amb rapidesa o bloquejar els intrusos. Fins i tot es programen robots, gràcies a les enormes possibilitats que ofereix la informàtica, per netejar i eliminar de forma automàtica possibles incorreccions. Existeixen les bretolades: usuaris que aprofiten que es tracta d’un sistema obert per introduir expressament informacions errònies, insults o simples bajanades.
Un dels grans escenaris de futur és el projecte batejat com a Wikidata, per utilitzar la força de la tecnologia en un escenari compartit on milions d’usuaris de tot el món revisen i afegeixen informacions alhora. “La Wikipedia fins ara ha estat una eina molt útil que poden llegir els humans, la Wikidata la podran llegir les màquines i serà multilingüe. Quan calgui actualitzar dades es podrà fer de cop en tots els idiomes. Hi estem treballant, aquest és el camí”, aventura Hinojo.