El preu de la felicitat

ALBERT Einstein deia que la felicitat era una taula, una cadira, un plat de fruita i un violí. El científic alemany va voler proclamar amb aquesta sentència que ni la riquesa ni l’acumulació de béns no augmenten l’alegria de les persones, i que les coses més simples poden proporcionar un gran plaer. Sis joves (tres nois i tres noies) iranians que devien pensar com Einstein es van posar a cantar i ballar pels carrers i els terrats de Teheran. Ho van gravar en un vídeo que van penjar a YouTube, com milions d’altres que es poden trobar a internet. La banda sonora del seu enregistrament era la cançó Happy, de Pharrell Williams, en la qual es fa ben difícil buscar missatges encriptats contra res. Un milió de persones el van veure, entre les quals alguns fanàtics de la República Islàmica, que van veure en aquestes imatges innocents una apologia de la vida occidentalitzada. Així que els joves van haver de confessar el seu pecat a la televisió i van ser condemnats per un tribunal a pena de presó i a rebre 91 fuetades. I encara que el seu advocat assegura que no compliran la sentència, el món s’ha mobilitzat a favor d’aquests sis nois i ha pujat milers de vídeos de suport. El web del diari s’afegeix a aquesta iniciativa global contra el radicalisme religiós.

L’Iran viu moments de canvi des que va arribar al poder Hassan Rohani, però els sectors ultra-conservadors intenten paralitzar qualsevol evolució del règim. Al barri de Vanak (la zona alta), les joves sense vel ja no són detingudes i es pot veure com comencen a passejar amb talons, mentre que els nois van vestits de surfistes. Hi ha una generació d’iranians que estan farts de la revolució que va fascinar els seus pares i que aspiren a la felicitat que suposa sentir-se lliures. I que comencen un bon dia gravant un vídeo.