La balança energètica
El fort pes de la nuclear redueix els costos de producció
L’electricitat que es produeix a Catalunya, amb dues centrals nuclears al territori, és la segona més barata d’Espanya. Així es desprèn d’un informe de Pimec que analitza el cost de generació en cada comunitat autònoma tenint en compte les diferents tecnologies que es fan servir.
L’electricitat que es produeix a Catalunya és la segona més barata d’Espanya, amb un preu de 46,7 euros/MWh, un 28,4% menys que la mitjana, que està situada en 65 euros/MWh. Així es desprèn d’un informe de Pimec que n’analitza per primer cop el cost de generació en cada comunitat autònoma tenint en compte les diferents tecnologies que es fan servir i basant-se en dades del 2012 i el 2013. A més, per contextualitzar aquestes dades, l’estudi les acompanya de la potència instal·lada per territoris. Així, Catalunya és la comunitat amb més capacitat, 5.200 MW.
El punt de partida de l’informe és el mix energètic real de producció de cada comunitat segons les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) corresponents al 2012, les últimes regionalitzades disponibles, en què
Només Astúries té uns costos de generació inferiors, segons un estudi de Pimec
Catalunya va ocupar el primer lloc de la llista. Madrid, un dels grans consumidors, no s’ha inclòs al document perquè, segons el superregulador, no té producció. Tampoc no hi són les illes Balears i les Canàries, amb característiques de generació molt diferents de les del conjunt de la Península, ni les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
“La nostra intenció ha estat fer una fotografia en un moment determinat per veure quins són els costos territorialitzats, una informació que fins ara no teníem”, explica l’economista Modest Guinjoan, autor de l’estudi amb l’enginyer Joan Vila. Aquesta anàlisi és addicional a una altra, més àmplia, de Pimec en què s’analitzarà si els preus d’aquest tipus d’energia poden baixar a Espanya i que es presentarà pròximament.
El cost de generació d’electricitat s’ha fixat incloent la inversió necessària de cada tecnologia i suposant que totes operen amb els mateixos costos de capital, tipus d’interès per al seu fi- nançament (7,3%), encara que períodes d’amortització diferents, des dels 50 anys de la hidràulica (el més llarg) fins als 20 de l’eòlica (el més curt). Els costos fixos i variables aplicats són els del 2013.
Com és lògic, en els resultats surten més ben parades les comunitats amb un mix en el qual predominen les tecnologies més econòmiques, que no sempre són les més modernes ni les més amables amb el medi ambient. Cal recordar que les fortes primes que es pagaven a les renovables els anys en què es basa l’estudi les encarien. Astúries encapçala el rànquing amb el cost més baix de totes les comunitats (39 euros/MWh, 40 punts per sota de la mitjana), a causa del fort predomini del carbó (el 71% el 2012), un producte que el 2013 era barat. Segons l’informe, aquell any les fonts més cares van ser les dues solars (fotovoltaica i termoelèctrica) i la biomassa. El pes de les dues solars a Múrcia fa que aquesta comunitat aparegui com la més cara de totes (108,2 euros/MWh, 65,9 punts per sobre de la mitjana).
En el mix de Catalunya, la primera el 2012 va ser la nuclear, una tecnologia que, en aplicar el model definit en aquest estudi, es troba entre les més barates i que va concentrar el 53% del total, seguida dels cicles combinats (18%) i la cogeneració (14%). En aquesta comunitat, la producció de règim ordinari (hidroelèctrica, carbó, fuel gas, cicles combinats i nuclear) va acaparar el 77%, i la de règim especial (cogeneració, solar fotovoltaica, solar termoelèctrica, eòlica, minihidràulica i biomassa), només el 23%.
En el conjunt d’Espanya, el repartiment va ser del 65% per a les fonts de règim ordinari i del 35% per a les de l’especial. Les comunitats amb més pes de producció del primer règim van ser Extremadura (93%), Astúries (84%), Catalunya (77%), Valencia (75%). Navarra (83%) i Cantàbria (74%) van ser les dues amb més generació del segon tipus.