LA LLAVOR DEL DIABLE
En l’Estat Islàmic hi ha milers de gihadistes provinents d’Europa.
L’exèrcit de l’Estat Islàmic (EI) que sembra el terror a Síria i l’Iraq a cop de matances, tortures, decapitacions i barbaritats més pròpies d’un genocidi que d’una guerra es nodreix de l’arribada constant de nous gihadistes procedents de països musulmans i, molt especialment, d’Europa. N’hi ha censats 51 espanyols, encara que la xifra de combatents que procedeixen del nostre país però que són d’altres nacionalitats se suposa que supera els 200.
Espanya és planter d’extremistes amb Catalunya i Ceuta ocupant-hi llocs capdavanters, si bé les xifres britàniques, franceses o alemanyes són superiors i totes en conjunt fan créixer l’EI dia rere dia.
Mentre es produeix aquesta migració cap a la mort, un “exèrcit invisible d’extremistes es manté a Europa” –en paraules de Dolores Delgado, fiscal coordinadora contra el terrorisme gihadista a l’Audiència Nacional– presumptament disposats a tot, com es desprèn de les afirmacions d’Abu Abda Lah Guitone, el gihadista que el juliol passat va amenaçar en castellà Espanya en un vídeo. Aquest home va confirmar explícitament per Facebook a l’investigador d’Intentto Eurogroup, José María Gil Garre, que l’EI comptava amb militants al nostre país.
Guitone va morir poc després a Síria mentre que el seu acompanyant en el vídeo d’amenaça, Abu Tasnim Al Magribi, molt més conegut a Ceuta pel seu sobrenom Kokito Castillejos, s’ha convertit en el transmissor mundial de l’horror en difondre imatges d’una crueltat i sadisme indescriptible. En la més suau, se’l veu somrient portant a cada mà el cap de les dues persones que acaba de degollar. La resta de les seves fotos supera els pitjors gravats medievals sobre tortura o execucions.
La migració cap a l’EI de joves musulmans residents a Europa és un afer del qual no els agrada parlar ni a les forces de seguretat de l’Estat espanyoles (FSE) ni als seus col·legues de la resta de la UE. La inquietud és semblant i compartida a tota la UE. I no és que vulguin ocultar l’admiració que desperta l’EI i la seva barbàrie entre joves i no tan joves fanatitzats residents a Europa, sinó que han comprovat que parlarne és contraproduent.
Els investigadors saben que les fotos de matances, decapitacions o crucifixions que els terroristes pengen en els seus Facebook o en
KOKITO CASTILLEJOS Va amenaçar Espanya en un vídeo en castellà i ara difon sadisme i crueltat EFECTE CRIDA S’ha comprovat que les fotos de matances i tortures atreuen els gihadistes
altres llocs de la xarxa no només no tenen un efecte dissuasiu, sinó que anima altres fanàtics a afegir-se a la barbàrie. Els “m’agrada” d’aprovació a la xarxa creixen com l’escuma a cada foto o vídeo més esborronador filtrat per l’EI.
I aquesta és una de les característiques que defineixen aquests combatents que sorgeixen d’Europa: es delecten amb els seus crims i desitgen lluitar contra els que consideren enemics del Califat Universal, de l’Estat teocràtic i de la seva interpretació de la doctrina del Profeta. Les reaccions de reiterada aprovació i l’efecte crida provocat per les imatges d’extrema brutalitat ha sorprès les FSE, fins al punt que consideren que potser és millor no parlar, no mostrar, no publicitar cap acció de l’EI o del gihadisme en general.
El perfil dels que s’afegeixen a l’EI segueix un patró. En el cas
espanyol és el de persones d’entre 16 i 30 anys llargs, solters majoritàriament i residents en qualsevol població de Catalunya o Ceuta. El seu nivell d’arrelament familiar és bo i la seva situació econòmica és baixa però en cap cas de pobresa. Per descomptat mantenen un nivell de sensibilització molt fort cap als conflictes musulmans i un consum elevadíssim de continguts relacionats amb aquests conflictes a través d’internet i en particular de les xarxes socials.
La majoria d’ells han marxat a combatre amb gran convicció i per això no amaguen aquest fet entre el seu entorn i és habitual l’ostentació de la seva presència a la zona de combat a través de les xarxes socials –Facebook– mitjançant la pujada de fotos i vídeos. Però hi ha dos fets afegits que amoïnen sobre manera les FSE: l’extrema joventut de molts dels voluntaris, alguns fins i tot menors d’edat, i l’elevat grau de reconeixement social en el seu entorn, especialment a Catalunya, envers aquestes conductes extremistes. Per la lluita antiterrorista, aquesta última dada “mostra el nivell de radicalitat de molts nuclis de musulmans residents a Catalunya”.
Sumar-se a l’EI és senzill, ja que hi ha rutes preestablertes i ba- ses logístiques a mig Espanya (veure gràfics), tot i això costa diners, uns diners que paga el voluntari de la seva butxaca.
El mecanisme és el següent: després de fanatitzar-se parlant amb persones afins i seguir les arengues exhibides per la gran eina del radicalisme, internet, el voluntari abandona la seva vida i la seva família després d’haver estalviat per pagar-se el viatge i el kalàixnikov que li lliuraran en arribar a Síria. En efecte, l’arma se la paguen ells. En total, són uns 700 euros, depenent de la ruta triada (veure gràfics) i de si viatgen en avió o per altres mitjans terrestres.
Un bon exemple global del fenomen que descrivim és el de Rashid Wahbi, taxista de Ceuta de la barriada d’El Príncipe, de 33 anys d’edat, que l’abril del 2012 va deixar la seva dona i els seus dos fills per acabar suïcidant-se de copilot amb un camió bomba que va fer esclatar a Idlib. Tota la seva acció està resgistrada en vídeo. Després de la seva mort, amics i admiradors van acudir a casa seva a El Príncipe per donar el condol a la família i mostrar la seva admiració per l’heroi. Rashid va ser el segon espanyol que moria a Síria.
No obstant això, hi ha una evo- lució en les característiques dels que se sumen a l’EI o a Al-Qaida, que també n’hi ha i molts.
Els que van anar a combatre al començament dels enfrontaments a Síria per enderrocar Al-Assad eren més aviat devots musulmans sense llaços amb Al-Qaida i no es consideraven enemics dels occidentals que veien com uns possibles aliats per eliminar el règim sirià. Hi va haver opositors que van creure que veien que aquells nouvinguts compartien l’esperit de les Briga-
UN PERFIL QUE ES REPETEIX En el cas espanyol els gihadistes tenen entre 16 i 30 anys i publiquen la decisió
L’EXÈRCIT INVISIBLE Hi ha extremistes que s’amaguen a Europa, i Catalunya i Ceuta en són planter
des Internacionals de la Guerra Civil espanyola. És evident que no era així i els combatents i sàdics que van ara a Síria i l’Iraq no s’assemblen gens als romàntics voluntaris de la Brigada Abraham Lincoln.
Una mostra d’aquesta evolució són els assassinats davant la càmera de dos periodistes i un cooperant, tots ells ciutadans del primer món: és una provocació perfectament mesurada com ho van ser les seves decapitacions gravada amb dues càmeres, diversos plans i un muntatge que indiquen una tècnica televisiva depurada molt lluny dels vídeos d’altres crims anteriors gravats de forma amateur.
L’“exèrcit invisible” abans esmentat mereix tota l’atenció de les policies europees. Es tracta d’un terrorisme molt alarmant i ja instal·lat a Europa que es nodreix dels que simpatitzen amb el radicalisme que no se n’han anat però estan disposats a actuar aquí ara mateix i de les bombes humanes que suposen els re
tornats , als quals vam dedicar reportatges el 12 de gener i el 13 de juliol passats. Aquests són els que tornen de les zones de conflicte formats en armes i explosius i a les ordres d’Al-Qaida o ara de l’EI i entre els que destaquen, a més d’alguns espanyols, els 1.200 o 1.500 marroquins que han format un grup propi desplegat a Síria i en paral·lel a l’EI.
Ara com ara ja tenim els nostres retornats com és el cas de Mohamed Abdeluahid Sadik, espanyol, musulmà, habitant de Ceuta, de 28 anys, participant en la gihad i militant d’Al-Qaida a Síria, concretament a Jabat al-Nusra i a l’EI. Un humil paleta que va tenir vocació castrense a Espanya, però que va acabar prenent les armes a favor del Califat Universal.
Imbuït de la seva fe gihadista va abandonar Ceuta i va anar al Marroc l’abril del 2013. Des de Casablanca va volar a Istanbul (Turquia), per dirigir-se a Síria on va estar en un camp d’entrenament a prop d’Alep on, a més de rebre formació de combat, va intensificar el seu adoctrinament religiós. Va tornar via Màlaga el 5 de gener passat.