LES ENTRANYES DE LA LLEI
Viatge a l’interior del Tribunal Constitucional.
Malgrat ser clau per als equilibris del sistema, el Tribunal Constitucional (TC) és una institució poc coneguda pel que fa a la seva organització i mecanismes de funcionament intern. Per explicar-ne alguns, el TC ha facilitat a La Van
guardia un recorregut per la seva seu central, un edifici d’aparença hermètica, a tall de búnquer de la Constitució.
Històricament, el TC ha saltat gairebé sempre als titulars en termes de conflicte, ja sigui per haver de resoldre’ls o perquè estiguessin plantejats internament. Però el més rellevant de la seva tasca al llarg dels seus 34 anys d’existència ha estat la generació d’una jurisprudència constitucional que ha assentat una nova cultura de respecte als drets i llibertats fonamentals. Hi ha qui resumeix aquesta tasca dient que el més important que ha fet el Tribunal Constitucional ha estat sembrar tolerància.
Per aconseguir-ho, el Constitucional compta amb un important aparell professional i logístic. compost per unes 400 persones, que en aquesta etapa treballen en un clima molt més relaxat que el que va conèixer la institució durant els quatre anys i mig que va durar el debat sobre l’Estatut, enmig de fortíssimes pressions polítiques. Si la situació del TC resulta ara més tranquil·la és en gran part perquè en diverses qüestions de rellevància més gran –com la resolució sobre la declaració sobiranista del Parlament– ha sabut recompondre el consens intern. Per això, afrontarà el debat sobre la llei de Consultes sense les tensions d’altres etapes.
No obstant això, la tasca quotidiana del Constitucional continua sent poc coneguda. Potser, en part, perquè el TC –el pressu- post del qual per al 2014 assoleix els 23,6 milions d’euros, un 2,3 menys que l’any anterior– és una institució tancada, per la qual circulen els documents carregats d’històries de ciutadans de carn i ossos, però no els protagonistes d’aquests mateixos casos, que arriben exposats en forma de recursos d’empara. D’aquests assumptes acaben coneixent-se els més vistosos, anys després de succeir els fets. Però al TC gairebé mai no hi ha hagut vistes ni s’han sentit al·legats o testimonis. Es vetlla pels drets dels ciutadans sense veure’ls en directe.
Tanmateix, la tasca del Constitucional en defensa dels drets i llibertats fonamentals ha estat es-
EMPREMTA CATALANA La seu del TC, obra de l’arquitecte català Antonio Bonet, va ser seu d’una mútua
ELS EQUIPS DE TREBALL Al Constitucional hi ha 55 lletrats en suport dels 12 magistrats del ple
sencial. Tant, que va generar certa addicció, i va caldre posar certs límits, una espècie de control previ a l’admissió de les denúncies. I no només els ciutadans particulars són molt propensos a anar al TC. També ho són el Govern central, els partits polítics –a través dels seus diputats– i les comunitats autònomes, per la via dels recursos d’inconstitucionalitat i els conflictes de competències. Segons la rellevància i naturalesa dels casos, es tracten en el ple o a les dues sales, composta cadascuna per 6 dels 12 magistrats.
El Tribunal Constitucional de- dica una setmana a la celebració de ple i la següent a reunions de sala. En conjunt, el volum d’assumptes és elevat. El 2012 van entrar al TC 7.205 recursos d’empara. Es van admetre a tràmit 129 casos en comprovar-se la possible transgressió de drets fonamentals, i en 55 es va donar l’empara sol·licitada.
Les xifres del 2013 són semblants, però a l’alça. Es van presentar 7.376 recursos, es van admetre a tràmit 125 i es va concedir finalment l’empara en 61 casos. La importància de la concessió de l’empara no rau, òbviament, en el fet que tingui meres conseqüències declaratives. A algú no l’emparen i es queda amb