EL EPO TATGE
‘La Vanguardia’ accedeix a l’interior del Tribunal Constitucional en un moment de màxima conflictivitat Catalunya-Espanya
la injustícia posada. L’empara implica que a l’ofès li restitueixen en el seu dret vulnerat. No existeixen xifres estadístiques amb tant detall, però no hi falta la gent que ha recuperat la seva feina per una sentència del TC. I això és particularment important en el cas de les dones, perquè el Constitucional ha estat creixentment sensible davant els fenòmens de discriminació laboral.
Aquesta matèria, el dret laboral, és l’especialitat de l’actual president, Francisco Pérez de los Cobos, catedràtic de la matèria. Tradicionalment, aquesta figura, la del president, és de les poques del TC que són conegudes per la major part de l’opinió pública. Però al costat d’ell i dels altres onze magistrats treballa un nucli de lletrats, actualment 55, als quals els correspon molta tasca de preparació de les sentències.
El cos de lletrats del TC té molt prestigi. S’hi accedeix mitjançant concurs-oposició entre funcionaris públics que pertanyin a un cos o escala superior en l’administració pública, en la seva condició de llicenciats en Dret. Però hi ha una altra manera d’accés, per adscripció temporal al Constitucional. Es tracta de lletrats lliurement designats per la institució entre advocats, professors d’universitat, magistrats, fiscals o funcionaris. Els lletrats operen adscrits a magistrats o amb un nucli polivalent anomenat el pool, que atén totes les matèries. I no són poques. El 2012 es van dictar 246 sentències, 57 de les quals relatives a recursos d’inconstitucionalitat. El 2013 van ser 219 sentències, 80 de relatives a recursos d’inconstitucionalitat. Però la feina pendent és molta. Esperen ara sentència 119 recursos d’empara i 191 d’inconstitucionalitat.
Alguns dels més rellevants són els relatius a taxes judicials, paga extra dels funcionaris, llei educativa (Lomce), avortament, supressió dels toros a Catalunya, justícia universal, tarifa elèctrica o reforma local. La conflictivitat és particularment elevada entre l’Estat i la Generalitat. En l’actualitat, hi ha un total de 55 assumptes pendents de sentència instats per una part o altra. La llei de Consultes i el decret de convocatòria del 9-N seran probablement els números 56 i 57. Els assumptes pendents ho inclouen tot, des de les beques a la immigració, passant pel consum, el cinema, les hipoteques o els pressupostos.
Per fer front a aquest volum de treball, la tasca d’aquests grups de lletrats és bàsica. Però al costat d’ells treballen 340 persones més per garantir que el complex mecanisme que és el Constitucional estigui sempre greixat. Aquest col·lectiu inclou des del personal auxiliar i de seguretat fins als encarregats de l’anomenat servei de doctrina, entre les seves funcions destaca la del busseig en les mateixes sentències del TC, a la recerca dels antecedents del que s’ha dit en casos similars al que hi ha sobre la taula. Aquest i els altres col·lectius del Constitucional treballen en dos edificis, la seu central, molt coneguda i reconeixible pel seu original aspecte exterior, amb 304 finestres, a tall de gran bresca vidrada, i un altre que va
EL VOLUM D’AFERS Actualment hi ha 210 recursos de tota mena pendents de deliberació i decisió
LES RECLAMACIONS El 2013 hi va haver 7.376 recursos d’empara, però només en van prosperar 61
caldre habilitar quan van començar a augmentar els assumptes i faltar espai.
La seu central, que apareix sempre en les imatges de recurs de diaris i televisions quan cal il·lustrar qualsevol resolució del TC, es va començar a construir el 1975, obra de l’arquitecte català Antonio Bonet, nascut a Barcelona el 1913 i mort el 1989. Una de les curiositats de l’edifici és que inicialment anava destinat a una entitat de previsió sanitària. El 1975, l’existència d’una alta institució per garantir els drets fonamentals hauria pogut sonar a política ficció. Però en la transi- ció, els pares de la Constitució van considerar necessari culminar el nou edifici democràtic amb una instància que tingués per missió garantir la primacia de la Carta Magna davant eventuals conflictes entre poders de l’Estat, en especial el Govern espanyol i les autonomies, i que preservés els drets fonamentals dels ciutadans. I per ubicar-lo es va adquirir de la seva propietària, una entitat mutualista, l’esmentat edifici de set plantes que ocupa el Tribunal Constitucional al carrer Domenico Scarlatti, al costat de la fundació Jiménez Díaz, un dels grans hospitals de la ciutat. En definitiva, dues institucions guaridores juntes.