‘Mi carro’, ‘catalan style’
Des dels Barça-Madrid de l’era Pep, la redacció no havia organitzat cap més porra. La de dijous sobre el resultat d’Escòcia va ser improvisada –a l’àrea d’Internacional, secció que ja no tinc l’honor de dirigir–, a 5 euros i amb 13 apostadors, cosa que obligava moralment el guanyador a pagar un berenar a l’escocesa.
No diré el nom de l’afortunat per evitar que algú cregui que va apostar d’acord amb desitjos. Un servidor va ser tercer (53%-47% a favor del no) i en gallejo perquè, altrament, al final de la jornada hagués pogut ser l’únic idiota d’aquest país que no es vantava del que s’havia esdevingut a la nostra Escòcia estimada.
Gallejar és una cosa molt lletja perquè atempta contra la humilitat, el bon gust i el periodisme anglosaxó. Posats a tenir defectes, més val abraçar la luxúria, la gola o les porres sense IVA que impartir lliçons de democràcia, la moda d’aquesta temporada de tardor.
Com hem arribat a ser tan pesats? Pallisses de carregosos, de superiors, de pretensiosos. Ja no hi ha cap dia de l’any sense lliçó moralitzant de demo-
D’acord que Rajoy no és Cameron, però Salmond no hauria dimitit el 2012 amb una patacada com la de Mas?
cràcia i em pregunto si la Generalitat trigarà gaire a obrir una Direcció General d’Afers Democràtics, aprofitant que tanquen –penso jo– el xiringuito del tricentenari.
A Mariano Rajoy li falta audàcia però a Artur Mas li està sobrant arrogància i el mal, intueixo, és que ni tan sols no se n’adona. I abans de continuar: sóc dels que desitgen un referèndum a l’escocesa a Catalunya.
El president de la Generalitat va fer gala divendres, again, del carro de la superioritat moral, que acabarà sent la versió catalan style del molt espanyol Mi carro de l’enyorat Manolo Escobar. Mas va instar divendres Rajoy a imitar Cameron i jo em pregunto si, per un instant, no s’ha mirat abans Salmond. El nostre ídol va escombrar a les eleccions d’Escòcia del 2011 amb 69 escons (23 de guany) i el mateix missatge amb què Artur Mas va reclamar una “majoria excepcional” el novembre del 2012 (en unes eleccions anticipades dos anys i en el pitjor moment de la crisi a Catalunya). La patacada de les urnes va ser tremenda: CiU va perdre 12 escons i no seria sobrer recordar el funeral de l’hotel Majestic. Us imagineu què hauria fet Salmond al seu lloc? Jo sí: deixar pas ipso facto a altres líders que tinguessin més marge de maniobra.
Artur Mas no estava obligat a dimitir el 2012 i no ho va fer. Però en la democràcia anglosaxona que tant ens excita –i que només es dóna als Estats Units i la Gran Bretanya– hi ha normes no escrites com cedir el càrrec després de rebolcades excepcionals.
Rajoy, certament, no és anglès. Mas tampoc: cap dirigent als Estats Units ni a la Gran Bretanya cridaria a les urnes a la manera matussera del 9-N.
Si hem de seguir fins aquesta data amb un màster en Democràcia, Ciencies Morals i Impostures... buff!
Quina manera de passar l’estona.