SOS cristians
El fanatisme islamista cerca “un Orient Mitjà Christenrein”, és a dir, totalment net de cristians
El crit d’alerta és del papa Francesc a Ronald Lauder, president del Congrés Mundial Jueu: “Abans van patir els jueus, ara és el torn dels cristians”. Alhora, la periodista libanesa i fundadora de l’American Congress of Truth, Brigitte Gabriel, es va expressar en termes igualment dramàtics al
Jerusalem Post: “Estem sent testimonis d’un genocidi contra els cristians”, i parlant de la “metàstasi” de l’integrisme islàmic, des de Líbia fins a l’Iraq, va assegurar que el panorama per a les minories religioses és molt ombrívol. “Molt dura és la situació de les dones cristianes”, va afegir. I per citar una font sobre el terreny, l’oenagé Mechric (Comitè Cristià de l’Orient Mitjà) ha llançat un desesperat SOS al món per la persecució dels cristians a les zones de domini islàmic.
Les dades l’emparen: a finals del XX la població cristiana de l’Orient Mitjà s’aproximava al 20%. L’últim cens la situa en el 5%. Com va afirmar l’escriptor Marcos Aguinis a La Na
ción argentina, el fanatisme islamista cerca “un Orient Mitjà Christenrein”, és a dir, net de cristians, després d’haver aconseguit un Juderein el 1949, quan es va deslliurar de la gairebé totalitat dels jueus que vivien per segles a la zona.
Si a més de l’estadística repassem en breu crònica les notícies luctuoses més recents, el panorama és desolador, des de les matances al Sudan, a Nigèria, a l’Iraq, a Síria, a Palestina i etcètera, fins a les persecucions a tota la pell de l’islam. No oblidem les lleis de les dictadures del petrodòlar contra els cristians, o les famoses lleis contra la blasfèmia pakistaneses. I alhora, a la pell occidental, imams amagats als racons de la democràcia vertebren les seves oratòries contra jueus i cristians en mesquites de les nostres ciutats.
No fa gaire Itàlia en va expulsar un, l’ínclit imam Raoudi Aldelbar, que entre altres floretes deia que Al·là havia de perseguir-los i matar-los fins a no deixar-ne cap: “Fes que el seu menjar es converteixi en verí i es converteixi en flames l’aire que respiren”, assegurava aquest delinqüent amb disfressa d’home de Déu. I si repassem els textos de la majoria dels gurus actuals de l’islamisme radical, la idea de la superioritat de l’islam, el menyspreu descarnat a qualsevol altra opció religiosa, i l’obsessió per creuats i jueus, conforma l’ADN de la ideologia.
Certament, el panorama és tan greu com assegura Gabriel i tan alarmant com avisa el papa Francesc i tanmateix, tal com passava amb la persecució als jueus, no sembla que preocupi, ni ocupi a gairebé ningú.
El motiu? Probablement perquè el problema no és el gihadisme més salvatge, sinó la persecució legal i acceptada del cristianisme en les dictadures dels amics. Si a l’Aràbia Saudita no es pot mostrar una creu, sota pena de mort, què esperem que facin els assassins gihadistes? Només són la versió més salvatge d’una ideologia estructuralment violenta.