La màgia de la marca
Què ha fet bé Barcelona per convertir-se en la gran marca que és avui? Moltes coses. I, a més, ha sabut fer-les com dicta el manual, gairebé sense que se li noti. Per damunt d’aquesta parafernàlia d’estructures, planificació, estratègies, objectius i altres activitats que requereix qualsevol marca ben gestionada, Barcelona ha mantingut un cert aire d’espontaneïtat que l’ha apartat de convertirse en un producte de laboratori, perfecte però sense ànima. La gràcia de la marca Barcelona és que sembla una marca innata, natural. En la construcció de qualsevol marca ciutat cobren especial rellevància qüestions com les infraestructures, la seguretat, la cultura, els esdeveniments, el clima o la salut econòmica. Però també, avui més que mai, el ressò que genera la ciutat a nivell global, tant en els mitjans tradicionals com en els socials. Barcelona destaca en tots ells. Però és que, a més, recolzant-se en icones i fites pròpies que l’ajuden a diferenciar-se, Barcelona ha aconseguit una forta connexió emocional amb les seves audiències.
Encara que pugui semblar un tòpic referir-se al Mediterrani, a Gaudí, al disseny, al Barça o a la seva capacitat per treure-li el màxim profit als Jocs Olímpics del 92, el cert és que, tòpics o no, també són veritats, potser a mitges, però veritats al cap i a la fi. I per això funcionen. Simplificant-ho una mica, podríem pensar que la màgia de Barcelona prové de la trobada de tres factors, units al seu indiscutible origen mediterrani.
El primer és haver aconseguit ser percebuda des de fora com a “ciutat veritablement europea”, internacional, cosmopolita. Una ciutat percebuda com a plural –malgrat els seus desacords amb la resta d’Espanya que, podria dir-se, l’encongeixen com a marca– gràcies a la diversitat de les personalitats que ha acollit al llarg de la seva història i que li han tornat a canvi un halo de respecte al caràcter i expressió individuals. Aquesta pluralitat és filla, o potser mare, del seu reconegut esperit creatiu. Una ciutat amb un llegat artístic, cultural i arquitectònic indiscutible que, a més, ha estat difós extraordinàriament bé i que ha mantingut vigent en el temps. Un esperit creatiu que li aporta vitalitat i una coherència admirable amb el “seu estil” propi, reconeixible i admirat per molts. Pluralitat i esperit creatiu són dos d’aquests tres factors que
Si Barcelona deixa de ser una ciutat cívica i comença a perdre’s en la petitesa del dia a dia, pot acabar sent una altra ciutat “bonica” més
es troben i se sumen per encendre la màgia de Barcelona. Però cal un tercer factor que serveixi com a revulsiu de la barreja.
Barcelona és una ciutat creativa i percebuda com a plural, d’acord. Barcelona és una ciutat llatina i essencialment mediterrània, també. Però Barcelona és, a més, una ciutat amb un marcat caràcter cívic; una ciutat responsable i respectuosa, una ciutat que és una bona ciutadana… cosa que, paradoxalment, constitueix el seu factor més revolucionari. Una ciutat mediterrània que ha fet de la seva dieta, del mar, del clima, del plaer i la diversió un imaginari idealitzat del que és la qualitat de vida però que, alhora, és una reconeguda i potent ciutat industrial plena de recursos, eficient, capaç de pro- duir com la que més, però amb un punt de mesura i sensatesa innegables. I en aquest punt de trobada de tots els factors, en aquest gresol mediterrani, és on pren la màgia; el plural, creatiu i cívic configuren una ciutat vital i excitant que et convida a descobrir, a admirar i a participar d’aquesta “excitació harmònica”. Barcelona no és una ciutat descontrolada ni explosiva, electritzant o poca-solta; Barcelona és una ciutat equilibrada, excitant i serena, amb una marca irrepetible.
Però no tot és meravellós, ni de bon tros. Avui Barcelona gestiona malament el seu propi èxit. Conseqüència de la llarga i profunda crisi econòmica, Barcelona estimula més i més el turisme atraient, inevitablement, una mena de turisme particular i barat que –en la seva pròpia crisi– ho vol tot i ho explota. Les hordes de turistes s’apropien a poc a poc de la ciutat i la pressionen per prendre decisions curtterministes que ajuden a superar el dia a dia d’aquesta crisi però que provoquen un estrès dissonant amb el seu caràcter harmònic i ataquen directament un dels factors que la fan realment especial i màgica: l’harmonia.
Si Barcelona deixa de ser una ciutat cívica, harmònica i veritablement plural i comença a perdre’s en la seva petitesa del dia a dia, pot acabar tornant-se una altra ciutat “bonica” més. Podria llavors caure en la temptació de recórrer simplement a l’ideal del Mediterrani, que no és poc, però que no és de la seva exclusivitat i, a més, tan sols és una part de tot el fantàstic que ha sabut construir.
Barcelona ha construït una marca de manual que sembla innata. I ho ha aconseguit perquè s’ha ancorat en dimensions rellevants per a les seves audiències, incloses la interna, i en característiques autèntiques i reconeixibles. Fins avui Barcelona és una marca que es reconeix; la reconeixen els altres i es reconeix a si mateixa. Esperem pel bé de tothom que continuï fent-ho. La seva feina encara continua.