Campanya al ‘prime time’
Pedro Sánchez, la gran esperança blanca del socialisme espanyol, ha trucat aquesta setmana al programa Sálvame de Telecinco per intentar convèncer el seu presentador, Jorge Javier Vázquez, que torni a votar al PSOE. Vázquez s’havia mostrat indignat i disposat a retirar el seu suport electoral per la defensa que l’alcalde socialista de Tordesillas fa de la barbàrie del Toro de la Vega. Aquesta mateixa setmana, a més, Sánchez ha visitat un altre programa d’entreteniment televisiu: l’exitós El hormiguero de Pablo Motos, on s’ha sotmès als habituals reptes físics (moderats en el seu cas) que el format imposa als seus convidats.
A Sánchez li han dit de tot des del Partit Popular. Un dels arguments crítics més pintorescos ha estat el de l’exministra Celia Villalobos, que ha alertat el líder socialista que ella ja va intentar aquesta estratègia (se suposa que visitar programes televisius populars però allunyats dels continguts polítics) i que només li va servir perquè la titllessin, textualment, de “marujona”.
El mateix Pedro Sánchez s’ha considerat en l’obligació de respondre a totes les crítiques assegurant que “la política du-
Això de fer veure que són dels nostres a còpia d’enganxar-se als televisius més populars no és gens creïble
rant aquests anys ho ha fet malament” i que “s’ha d’estar on són els ciutadans”. Suposo que per “aquests anys” Sánchez es refereix a tots els anteriors en què ell encara no representava el Partit Socialista i quan parla de “la política” es refereix als altres polítics que no són ell. Com si fos el primer polític que va a la tele a fer-se el simpàtic. En tot cas, el flamant secretari general del PSOE i candidat in péctore a president del Govern ha descobert la sopa d’all: cal anar a buscar els ciutadans allà on s’amaguen dels polítics, encara que això impliqui haver de baixar a l’arena de Sálvame. Això sí, com han precisat des del PSOE, evitant curosament de coincidir amb Belén Esteban, com si ella no fos tan ciutadana com la resta dels seus companys del fulletonesc programa de Telecinco.
Estranyament, es tracta del mateix Pedro Sánchez que encara no fa ni un mes va cancel·lar a última hora una entrevista pactada amb el programa de debat polític dels dissabtes LaSexta noche. Un format en què, malgrat els bons resultats d’audiència, sembla que no hi són els cobejats ciutadans que el líder socialista busca desesperadament.
Sóc una ferma partidària que els polítics acudeixin allà on se’ls demani. Sento una sana enveja d’altres països, especialment els Estats Units, on no és difícil veure el president de la nació sotmetre’s al sarcàstic qüestionari d’un humorista o fent de cuiner al programa d’un xef. Però una mica d’honestedat, si us plau.
Això que els polítics en campanya facin petons als nadons, acaronin àvies entranyables i plantin arbres és més vell que anar a peu. Recuperar la credibilitat perduda per part de la classe política no serà fàcil i requerirà molta claredat d’idees, la veritat al davant i sortir de les torres d’ivori aforades on tots s’han blindat fins avui. Però això d’intentar fer-nos creure que són dels nostres a còpia d’enganxar-se als televisius més populars no hi ha qui s’ho empassi. Com a mínim que passin pel polígraf: riurem –o plorarem– una estona.