La conquesta de la Ciutadella
El parc central de Barcelona es converteix en un dels grans focus d’atracció de la festa major Un públic inter-generacional ‘assalta’ pacíficament el recinte per gaudir de l’oferta més variada
Les festes de la Mercè estan descobrint aquest any les nits del parc de la Ciutadella, unes nits molt funkies, entranyables i nostàlgiques, amb aires dels anys setanta i trepidants andròmines antigues amb les
CANVI DE TENDÈNCIA La limitació horària i la dispersió d’escenaris per la ciutat treuen protagonisme al Fòrum
seves supersòniques naus espacials d’una altra època que giren i giren i giren… Les atraccions del parc van ser les més visitades durant l’inici d’aquest sarau patronal. Segons dades proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona, durant les primeres hores de les festes, més de 17.500 persones es van acostar a veure ballar els rajos d’aigua de colors de la cascada, a fotografiar-se al costat de la il·luminada estàtua del gran mamut, a saltar sobre les tecles del gran piano virtual del vídeo mapping interactiu projectat fins a les dues de la matinada sobre la façana del museu de Geologia… mentre que als espais de Maria Cristina ho van fer 15.000, als del Fòrum 9.300, als de plaça Catalunya 2.500, als de la Catedral 2.000...
Sí, els grans terrenys del Besòs estan veient com minva el seu multitudinari, juvenil i tradicional protagonisme per aquestes nits. I les vetllades de la Ciutadella, amb gent de totes les edats, amb molta més barreja ciutadana, s’estan revelant com tota una alenada d’aire fresc en aquestes nits d’excepcional xafogor que serveix per renovar i revitalitzar unes gresques que. en les seves últimes edicions, anaven decaient poc a poc, brillant menys que altres anys, veient-se un mica deslluïdes, molt contingudes, amb els decibels indispensables per poder ballar i molestar poc, trobar el difícil equilibri entre les ganes de passar-ho bé dels uns i el descans dels altres.
És sabut que les festes majors dels pobles són de tota la vida dates de batibull i
excessos: la gent se salta les normes i tots més o menys ho toleren, els veïns trenquen les seves regles durant uns quants dies per després, una vegada superades les penes de la ressaca, complir-les la resta de l’any més convençuts que mai de la seva necessitat. Es tracta d’una de les funcions socials de les grans festes compartides. Ho diuen de tota la vida a les universitats els sociòlegs i els antropòlegs. Però la veritat és que aquest desenfrenament, a les grans ciutats, pot tenir en la convivència conseqüències catastròfiques.
Fonts de l’Ajuntament van assegurar que la primera matinada de les festes de Barcelona va acabar sense incidents destacables. La Guàrdia Urbana va decomissar entre els llauners poc menys de cinc mil llaunes de cervesa. La veritat és que la presència de venedors ambulants és freqüent per totes les cantonades, a la plaça dels Àngels, a la de Catalunya... I la gent els compra llaunes de cervesa, malgrat que aquestes begudes s’amaguen a les clavegueres i les papereres, perquè els costa un euro, la meitat que a la major part de les barres disposades amb permís. I la crisi encara no ha acabat, encara que potser comenci a mitigar-se. Ja no es veuen en els concerts tantes persones amb motxilles, amb tot el que es pensen beure durant la nit comprat hores abans al supermercat. Tampoc no s’està veient tanta gent omplint vasos amb restes d’ampolles abandonades. Aquest any la Mercè està oferint unes estampes més bucòliques.
Les entranyables furgonetes Wolkswagen tan incrustades en l’imaginari hippy, aquí a la Ciutadella, servint creps i nachos amb guacamole acabats de fer, rememoren al parc aquelles lisèrgiques festes entorn de l’amor, igual que els onírics inflables de formes al·lucinants i al·lucinades… I els nòvios empenyen les seves nòvies assegudes als gronxadors infantils, els donen impuls. I un altre llança una pilota, prova de ficar-la a la boca d’un ninot que l’obre i la tanca lentament tota l’estona. Mai no han entrat. Ara tampoc. I un altre es cargola mirant-se en un d’aquells miralls deformadors, que t’engreixen, que t’aprimen, converteixen el cap en un cogombre gegant. “Jo vull pujar al pop, jo vull pujar al pop”. “Doncs puja-hi, amor meu. Però jo, no, que sempre que pujava a aquestes atraccions de fer voltes acabava vomitant tot el berenar”.
I, mentrestant, els escenaris del Fòrum perden una mica de protagonisme. Les seves primeres dades d’assistència estan sent els registres més baixos dels últims anys. La incorporació d’aquests interminables terrenys a les festes de la Mercè van servir anys enrere per desoxigenar el centre, per fer més grat el passeig nocturn per la ciutat. Al final el Fòrum es va convertir en l’escenari més multitudinari de la festa major de Barcelona, en el lloc preferit dels més
La Ciutadella juga la carta de la nostàlgia rememorant un parc dels anys seixanta i setanta
joves, en l’últim de tancar. Molts veïns dels voltants van acabar lamentant-ho, patint-ho. Ara aquelles gresques fins a l’alba passen a ser llegendàries. “Jo hi vaig ser”, diuen molts adolescents. Ara el nombre d’actuacions als tres escenaris del Fòrum és molt inferior al d’aleshores. I amb la intenció que els voltants del recinte no s’omplin de joves fent botellot, esgotant al carrer les seves begudes més econòmiques, l’organització ofereix aquest any un servei especial que proporcionen ampolles de plàstic. Els assistents poden portar les seves begudes més enllà dels controls de seguretat, sempre que no les portin en envasos de vidre.