Els últims frares
El convent dels carmelites descalços a Tarragona es veu obligat a tancar per la falta de noves vocacions després de més de 400 anys d’història
Tres dones esperen per rebre ajuda davant la porta d’una de les oficines de Càritas a Tarragona, a les dependències cedides pel convent dels carmelites descalços. En una de les ales de l’edifici, a la porteria principal, espera, pacient, el pare Pere Martorell, que passarà a la història com l’últim prior. “El convent sóc jo”, fa broma. L’altre únic frare, Enric Camps, també octogenari, passa uns dies fora, tot i que torna els diumenges per ajudar a fer les misses. El convent ha anunciat el tancament davant la falta de relleu, cosa que posarà punt final a més de quatre segles d’història dels carmelites descalços a la capital tarragonina, amb diverses vicissituds incloses. “Em fa pena, vaig arribar al convent el 1941”, recorda amb emoció el pare Martorell, amb 87 anys. La seva pròxima destinació serà el convent dels carmelites a Lleida.
Recorre amb nostàlgia cada un dels racons del convent, incloses les cel·les, amb capacitat per acollir 15 frares, però ara buides. “No sabem què hem de fer amb el fons de la biblioteca”, explica, mentre mostra algunes de les obres dedicades a la litúrgia, la teologia i l’espiritualitat. Es tracta d’un orde religiós contemplatiu que històricament ha donat molta importància a la cultura. “Hem començat a fer paquets, per estar preparats”, afegeix.
Els dos frares continuen habitant encara al convent amb l’esperança que acabi fructificant alguna de les converses que s’han obert amb diversos ordes i comunitats de religiosos per a la cessió de l’edifici. Mentrestant, es continuaran oficiant les dues misses diàries i les cinc que se celebren cada cap de setmana. L’església del Carme, situada als baixos del convent, en ple centre de Tarragona, és molt popular. “Els feligresos tenen por, però els hem tranquil·litzat, encara que ens n’anem es continuaran fent les misses”, explica el pare Martorell.
També seguirà oberta l’oficina de Càritas i el projecte posat en marxa al pis superior de l’edifici del convent per una entitat independent, que allotja un grup de dones drogodependents, en procés de desintoxicació. Els carmeli- tes durant dècades van produir l’apreciada aigua del Carme a Tarragona. La beguda, preparada a base d’herbes medicinals macerades i alcohol, la van preparar els frares a la planta baixa del convent fins que les exigències tècniques ho van fer inviable, a final dels
Els carmelites busquen ara un orde religiós disposat a mantenir la residència oberta
anys vuitanta. A la mateixa època es va tancar també el seminari. Des d’aleshores s’ha mantingut únicament el culte religiós, amb la residència únicament de tres o quatre frares.
“L’aigua del Carme es prepara en un laboratori de Barcelona, però conti- nuen utilitzant la nostra fórmula, la mateixa que s’utilitzava al mont Carmel al segle XIII i que es guarda a Roma”, explica el pare Martorell. L’origen dels carmelites és a Terra Santa. El seu pas per Tarragona no ha estat fàcil. El convent actual, construït el 1891, va ser reconvertit en presó durant la guerra civil espanyola, amb mil reus.
La situació dels carmelites a Tarragona no és un fet aïllat. L’orde té dificultats per poder mantenir oberts la resta de convents que té a Catalunya (Lleida, Barcelona i Badalona) i Mallorca davant la falta de noves vocacions. Alguns dels frares, molt grans, han hagut d’ingressar en residències. Aquesta situació, que es repeteix a tot Europa amb molt poques excepcions, contrasta amb el que està succeint a l’Índia i Corea, on s’han obert nous convents del mateix orde dels carmelites, amb 15.000 monges i 5.000 frares arreu del món.