Vic d’estrena
Les novetats de Pau Vallvé i Mac Parrot convencen al Música Viva
La cantautoria moderna va dibuixar un dels vectors més interessants de la jornada de divendres al Mercat de Música Viva de Vic, amb la intensa actuació d’Adrià Puntí al teatre Atlàntida (primer sold out de l’edició número 26 del festival), i les presentacions dels nous treballs discogràfics de Marc Parrot i Pau Vallvé. Entre els 24 concerts de la jornada, va destacar també un cert nervi flamenc, concretat en les respecti-
tra, davant un públic que el va seguir amb atenció gairebé religiosa. No n’hi havia per a menys. El que un dia va ser el Chaval de la Peca ha fet un gran àlbum, en què s’inclouen dianes narratives com Primera cita i El volvo blau
de segona mà. En un gran moment vocal, i amb el valuós bagatge que donen la maduresa i el talent, Parrot continua traient-se sensacionals asos lírics i musicals de la màniga, i se situa sovint en un peculiar terreny, entre naïf i retrofuturista.
En el full de ruta del Mercat, es van fer evidents també unes quantes sonoritats flamenques, precedides per la concessió dijous del premi Puig Porret al projecte Cants oblidats, una iniciativa del Taller de Músics centrada en el llegat dels cantaors gitanos catalans. També sota el paraigua del Taller, divendres va actuar a l’auditori Atlàntida el cantaor de l’Hospitalet José Antonio Martín, més conegut com Salao, que va presentar el seu primer disc,
Jara en el camino, amb el guitarrista José Andrés Cortés. Memorable recital, en què va destacar especialment quan va cantar malaguenyes i tangos.
Ja de matinada, a la Carpa Negra, el grup format al voltant del violinista i cantant Jalal Chekara va deixar molt bon sabor en la presentació del disc Tan cerca,
tan lejos, punt d’unió entre la música andalusina i el flamenc, que ha dedicat a la memòria del mestre Enrique Morente.
En canvi, Raimundo Amador
Amador més aviat va flamenquejar poquet, mentre que Adrià Puntí va confirmar el seu retorn
va flamenquejar més aviat poquet al seu pas pel teatre Atlàntida, on va actuar amb retard horari i un so francament dolent. En coherència amb el títol del seu espectacle, La leyenda del gitano
eléctrico, Raimundo i els seus músics van tirar cap a un bonic blues rock meridional, combinant records de Pata Negra ( Ca
marón...) amb homenatges a gegants de l’estil com The Allman Brothers Band. ves actuacions del cantaor Salao i Chekara. La compareixença de Raimundo Amador va complementar un dels recorreguts possibles per la programació.
Al seu pas per Vic, Adrià Puntí va reafirmar el que, des de fa prop d’un any, saben els seus admiradors: que ha tornat gloriosament. Temes d’abans com La catximba i els rostolls d’Angelina (Umpah-pah) o Jeu, així com peces d’escriptura recent ( La prova del nou, el bonic exercici a la manera de Tom Waits que és Cor emigrant...), van marcar el brillant espectacle del músic gironí al Mercat.
Poc després, a l’auditori Atlàn- tida, Pau Vallvé mostrava unes quantes cançons del seu pròxim disc, Pels dies bons (que es publicarà d’aquí un mes), en formació de trio. Sempre és un plaer tenir-se-les amb el pop folk mistèric, explorador i malenconiós d’aquest jove músic barceloní, que va incloure en el repertori peces noves com 17820 (amb la veu modificada i un inquietant embolcall sonor), i La mirada de la gent que no pot més; composicions anteriors com Encara no i Jo només faig el que puc, van arrodonir la proposta.
Poc abans de la mitjanit, Marc Parrot presentava a la Carpa Negra el seu disc Sortir per la fines-