Pel camí de l’excel·lència

Leonard Cohen POPULAR PROBLEMS CANÇÓ/ SONY

Segons com es miri i sense caure en la perversitat, caldria agrair a l’antic mànager de Leonard Cohen, Kelley Lynch, que fiqués la mà a la caixa del cantant i durant un temps monjo zen i el deixés bastant plomat. Si un esprem la memòria, recordarem que ara fa deu anys el venerat bard canadenc va publicar un àlbum discret titulat Dear Heather, que feia pinta de tractar-se pràcticament del seu comiat de la música: era una obra inacabada, amb una veu que en general sonava absent i en què les seves dues coristes, Sharon Robinson i Anjani Thomas, sovint adquirien més protagonisme vocal que ell mateix. I el més preocupant era que més que cançons, el que abundaven eren els recitats de textos –bons textos, això sí– i poca cosa musicalment destacable.

Potser en veure’s en la necessi- tat d’haver d’estar un temps més en el negoci musical a l’estil full-time, es va agitar l’extraordinari art que continuava niant a l’interior del músic i poeta, i que el va tornar a empènyer al camí de l’excel·lència. I, a més, gloriosament hiperactiu. Avui exactament fa 80 anys i demà passat es posa en venda aquest àlbum admirable, que amplia i aprofundeix les millors virtuts del seu anterior Old ideas (2012). Començant per la seva veu, en un estat de rústica gran reserva, d’una temàtica de més envergadura reflexiva i existencial, i d’unes cançons de diferent to i poètica fetes sense esforç aparent. En aquest aspecte fonamental, de nou emergeix el productor Patrick Leonard, que també ha intervingut en la coautoria sonora de les cançons, i les ha dotat d’una riquesa musical i versatilitat instrumental difícils de superar.