Godoy, el ‘charlista’ somiador
Godoy es va enamorar per primera vegada als 4 anys, quan el seu pare el va portar a veure Laura d’Otto Preminger. “Encara continuo somiant amb ella”, confessa l’humorista uruguaià, que aquesta nit estrena el seu nou espectacle, Godoy y
yo, al Club Capitol, xou en què utilitza per primera vegada projeccions de tangos i escenes de pel·lícules com El falcó
maltès, Set de mal o Forajidos. “Em venia de gust començar la funció amb un homenatge al cinema negre americà i al tan- go”, explica Godoy en un dels seus monòlegs surrealistes.
Després de 5 anys amb Verás que todo es mentira, Godoy porta a l’escenari una versió de les seves bogeries a ritme de tango. A través de somnis, anècdotes i reflexions, sempre a través de la imaginació i la fantasia, l’humorista convida el públic a viatjar a la frontera entre realitat i ficció. “Tinc la sort de ser un voraç somiador: per mi, somiar, imaginar, inventar, crear, utilitzar diametralment la ficció, la il·lusió i la mentida em fan més lliure”, explica el veterà còmic de 72 anys, que salta d’un tema a l’altre amb facilitat sorprenent.
“Sóc un actor que xerra amb el públic, un charlista, com en diem a l’Uruguai, no em considero un monologuista”, diu, abans de confessar, mig de broma, que la memòria li comença a fallar, i que ha acceptat un paper a la sèrie Anclados (Telecin- co) perquè el personatge va en cadira de rodes i no parla. “Els còmics fem televisió perquè, si no, al teatre no vénen ni a insultar-nos”, explica l’humorista, que encara té molta corda, ja que tot seguit anuncia un espectacle per als seus 80 anys: “No serà d’humor. Parlaré del que és un monòleg. Començo amb els grecs, salto al teatre romà, i acabo amb un monòleg d’El gran dictador, un altre de
Matar a un ruiseñor, i un de meu per acabar amb humor”.