Samper torna a la realitat
“Va ser un somni debutar al primer equip, però el meu lloc és aquí”, assegura el del planter en el seu retorn, amb derrota, al Barça B
Picar pedra. Això és el que, en una expressió que depassa l’àmbit esportiu, li va tocar fer ahir al Miniestadi a Sergi Samper en el seu retorn al Barça B tres dies després de debutar com a titular al primer equip jugant ni més ni menys que 90 minuts de Champions. L’escenari, el rival, la categoria i, sobretot, la dinàmica del partit tenien ben poc a veure amb la victòria de l’equip de Luis Enrique en l’estrena a la competició continental. Encara que allò d’ahir era el món real per al jugador que es mira al mirall de Sergio Busquets per aspirar a consolidar-se al Barça.
“La veritat és que va ser increïble debutar al Camp Nou, però ara he tornat a la realitat i al meu equip, que és el Barça B –va assegurar després de la derrota blaugrana al Miniestadi davant el Llagostera (0-1)–. Abans del partit m’han felicitat tots, i ara toca tornar a ser el que he estat sempre. Jo em sento un jugador d’aquest equip, el meu lloc és aquí”.
Samper –o Sàmper, com vol que es pronunciï el seu cognom– sap i assumeix que allò de dimecres va ser un premi que s’ha de continuar guanyant dia a dia, en partits com el d’ahir. Una recompensa, com ho va ser la seva primera incursió als entrenaments del primer equip en el seu primer any de juvenil de la mà de Guardiola, a qui tant s’assembla per la seva visió de joc i la constant gesticulació als seus companys perquè trobin la millor solució en la passada. Com el llegendari 4, mai no perd el contacte visual amb la pilota.
Tot i que aquest pas de gegant que va fer entre el Mini i el Camp Nou no serà en va. “Luis Enrique em va dir que la seva idea era que m’anés entrenant amb el primer equip i que jugués amb el B –va revelar el jugador–. Jo estic encantat, perquè l’exigència del primer equip és enorme i sé que m’ajudarà. És molt exigent, amb ell només jugarà qui s’ho guanyi”. Qui valgui i piqui pedra.
El d’ahir va ser un bon exemple d’aquests duels entre el talent de les joves promeses blaugrana i l’ofici d’uns jugadors bregats ja no a Segona, sinó a Segona B. El més habitual és que la qualitat s’acabi imposant a l’experiència. L’equip d’Eusebio Sacristán encadenava fins ahir tres vic-
ELS PLANS DE FUTUR “Luis Enrique em va dir que la seva idea era que m’entrenés amb ells i anés jugant amb el B” HUMILITAT “No he volgut veure ni un diari i la meva família és qui més insisteix que toqui de peus a terra”
tòries. Però ahir calia ofici. I Samper el va tenir.
Si dimecres li va saber prendre el pols al duel davant l’Apoel des del primer minut i mai no va desentonar al costat de Xavi o Iniesta, ahir es va posar la granota, que és el que requeria el partit, i va ser el primer pencaire de l’equip. Va veure ja la groga en provar d’evitar una contra visitant conduïda per Eloy Gila en el minut 26 i no va dubtar a arriscar i jugar-se la segona abans de la mitja part en tallar al cercle central un al- tre contracop de Juanjo. La seva funció i fins i tot la seva disposició al camp no va ser la que va veure el Camp Nou. L’esquema de Santi Castillejo, amb dos homes en punta, el va obligar a barallar-se per torns amb ells, molt sovint com si fos un tercer central. Com a pivot també va complir anant als ajuts i lluitant en la recuperació. Una feina de molt d’esforç i no gaire lluïment que el públic del Mini va saber agrair-li cada vegada que corria a tallar una passada o una conducció. Quan l’equip buscava, ja a la desesperada, el gol de l’empat, a Samper tampoc no li va importar quedar-se com a únic home al seu camp per cobrir les pujades d’Ié.
“Sempre he pensat en l’equip i he fet el que m’ha dit l’entrenador, mai no m’ha interessat destacar en l’apartat individual –reconeixia el jugador als mitjans del club–. És el que exigeix la meva posició, que és un lloc difícil”. Però Samper sí que ha aconseguit destacar com a conductor del joc. Com ho van fer altres jugadors del planter com Guardiola o Busquets. Ells també van pujar del filial i hi van tornar després de deixar bones sensacions. La qualitat i la maduresa els va permetre contextualitzar i donar el millor de si mateixos en tots dos escenaris. Com Xavi al seu dia o com Messi, que també van fer servir l’ascensor del B per pujar i baixar amb humilitat. Valdés, que es va rebel·lar després que Van Gaal el tornés al filial, és l’excepció a la regla.
“No he volgut veure ni un diari –va explicar ahir la nova estrella blaugrana–. Intento aïllar-me de la premsa, perquè crec que és perjudicial per a mi. La meva família és qui més em diu que toqui de peus a terra, que si no m’equivocaré”.