Mare de medalla
Marina Alabau es manté a l’elit al cap d’un any de donar a llum
Per a moltes esportistes d’elit, la maternitat acostuma a significar el final de la seva carrera professional. Marina Alabau, contràriament, ho tenia tot planificat per ser mare amb 28 anys i tornar al cim de la competició. La sevillana acaba de proclamar-se a Santander subcampiona del món de
FEINA ADAPTADA La campiona olímpica s’entrena acompanyada de la seva filla, les àvies i l’olla per a les farinetes
la classe RS:X, el que tots coneixem com a windsurf, just quan la seva filla Marta acaba de fer un any. Una nena concebuda de manera programada poc després de guanyar l’or olímpic a Londres als Jocs del 2012. I ho ha fet per davant de Blanca Manchón, una altra regatista sevillana que aquest any no ha pogut afegir el seu sisè campionat mundial a un historial també impressionant. Blanca i Marina continuen així el particular duel que les uneix i les separa des que totes dues van començar en el windsurf quan eren petites. Una rivalitat esquitxada per l’amistat, però també per les diferències. “La Marina i jo ens hem retroalimentat durant molts anys. Érem amigues i els triomfs d’una eren una alegria i un estímul per a l’altra”, explicava fa uns quants dies Manchón. Una amistat enterbolida en els últims temps per diferències nascudes de problemes sentimentals.
Les dues sevillanes han copat gairebé completament l’especialitat RS:X en els últims anys. Una cosa impensable per a una ciutat que no té mar, però sí una gran afició pels esports nàutics, reminiscència potser que fa diversos segles les aigües de l’Atlàntic s’endinsaven fins als mateixos límits de la capital sevillana.
Blanca Manchón, sempre optimista, va arribar a Santander convençuda de les seves possibilitats. Però els problemes físics dels últims mesos, entre els quals hi ha un greu accident a l’abril durant la disputa de la Copa del Món a França (es va donar un cop al cap amb una taula i la van haver de treure inconscient del mar), han acabat frenant les seves possibilitats, malgrat que es va quedar a només tres punts de poder lluitar per les medalles.
Per Marina, la plata de Santander no formava part de les seves previsions, “però després de l’or de Londres m’he tret tota la pressió de sobre i ara em dic a mi mateixa que ja puc morir-me tranquil·la”. Encara que la maternitat ha canviat el seu dia a dia, la subcampiona del món està disposada a repetir medalla a Rio.
Abans de quedar-se embarassada, Alabau va demanar opinió a Barbara Kendall, la regatista neozelandesa que després de donar a llum dues vegades va tornar a ser campiona del món i medallista olímpica. “Li vaig demanar molts consells, hi vaig parlar i vaig pensar: ‘Si ella ho ha pogut fer, per què no ho he de poder fer jo?’”, assegura. Encara que per això hagi d’entrenar acompanyada de “la meva filla Marta, alguna de les àvies i l’olla de pressió per fer les farinetes”.