Alonso ensuma el podi
L’espanyol, cinquè a la sortida, confia a estar entre els tres primers a Singapur
Els maldients observaven ahir que se n’han hagut d’anar Luca di Montezemolo i el finat Emilio Botín perquè Ferrari es comenci a enlairar. Feia tres anys que un bòlid vermell no liderava dos entrenaments lliures i va ser en una altra vida que els dos cotxes de Maranello van encapçalar els millors temps en la qualificació, com va passar ahir momentàniament al circuit de Blade Runner. La nit singapuresa no va confondre els pilots vermells. Simplement, aquest F14T tan menyspreat per l’afició ferrarista no és tan dolent en traçats lents i revirats com l’urbà de Singapur. El petit miracle del Manhattan asiàtic va deixar Fernando Alonso 5è a la graella, amb la distància més petita de tot l’any respecte a la pole, una altra vegada per a Lewis Hamilton: només 226 mil·lèsimes. Ni en els seus millors somnis amb Morfeu.
Però que ningú no s’enganyi. El bon rendiment de Ferrari i d’Alonso aquest cap de setmana és un parèntesi, una excepció. No és que el cotxe hagi evolucionat ara que s’acaba el curs, ni que l’asturià estigui extramotivat per l’últim desacord amb el seu equip, a qui acusa de filtracions interessades per perjudicar-lo. Alonso, prosaic, ho descartava a TV3: “No, jo crec que les característiques del circuit ajuden el Ferrari. El nostre taló d’Aquil·les enguany és la potència del motor. Aquí, en un circuit urbà, té menys importància i hem pogut treure més rendiment al cotxe. El circuit sempre se m’ha donat bé, però no crec que això sigui la clau”.
L’absència de rectes llargues on esprémer el potencial del propulsor i la successió de revolts lentíssims, de primera i segona velocitat, fan del circuit urbà de Singapur un escenari més favorable a l’F14T. Així s’explica que Alonso s’acostés com mai als Mercedes, que liderés els tres entrenaments (segon en el vespertí de divendres), i que ahir estigués al capdavant, amb Kimi Räikkönen, a la Q1, que fossin tercer i quart a la Q2, i ell acabés cinquè, només superat per dos cotxes mortals, els Red Bull, probablement els millors dissenys aerodinàmics de la graella.
Les sensacions d’Alonso eren bones, a diferència de la majoria de grans premis de la temporada. “Ha estat el nostre millor cap de setmana de l’any, a veure si a la cursa podem acabar amb un bon resultat. A totes les sessions d’entrenament m’he sentit força còmode, semblàvem competitius. Fins i tot a la classificació, en què normalment solem perdre posicions perquè els altres posen el turbo, hem aguantat el tipus, i hem acabat a poques mil·lèsimes del tercer i a prop de la pole”. Més a prop que mai.
Per això, Alonso, bon gestor de les curses, en un circuit de mans, on cal sobreviure als murs i la degradació dels pneumàtics és crucial, veu “possible pujar al podi, sortint entre els cinc primers. Aquest cap de setmana sóc més a prop dels rivals. Caldrà aprofitar l’estratègia, la degradació és molt elevada. És un circuit dur per a la mecànica, cal acabar la cursa. Crec que podem fer un podi”, pronosticava.
Seria interessant per a l’asturià poder guanyar alguna posició a la sortida. La de l’any passat va ser apoteòsica: va avançar quatre caselles en l’arrencada, de 7è a 3r. “Crec que guanyar una o dues posicions seria molt bo... i no perdreles”, es conformava. Encara que el més determinant a Singapur sol
L’OPTIMISME DE L’ASTURIÀ “Com que surto entre els cinc primers i sóc més a prop dels rivals, veig possible pujar al podi”
ser l’aparició del cotxe de seguretat. Ho sap molt bé Alonso. El 2008, l’accident deliberat de Nelsinho Piquet contra el mur li va aplanar el camí a la victòria. Des d’aleshores, cinc podis (2 triomfs) en sis grans premis fan d’Alonso el millor a Singapur, una de les seves pistes fetitxe.