El G-20 adverteix sobre els riscos per a l’economia
La zona euro i el Japó, màximes preocupacions
Els riscos per al creixement de l’economia mundial han augmentat de manera significativa en els últims mesos i en la reunió d’avui els ministres de Finances i els governadors dels bancs centrals del grup dels 20 (G–20) reiteraran les recomanacions que van efectuar al febrer per ser més flexibles en les estratègies de reducció del dèficit públic, especialment en aquells països en recessió o que la voregen.
Segons l’esborrany del comunicat final, el G-20 atribueix la debilitat creixent de l’economia global al creixement nul (França) o negatiu (Itàlia) que frena la zona euro i la situa a la vora de la deflació. A més, la recuperació japonesa s’ha esgotat a causa de l’increment, del 5% al 8% de l’IVA a l’abril i la Xina tindrà problemes per assolir l’objectiu d’una taxa del 7,5% aquest any.
Davant aquesta conjuntura, han estat els nord-americans i els canadencs els més proclius a oferir consells als seus socis europeus i japonesos. En els dos casos, clamen, l’objectiu ha de ser evitar una tercera recessió amb mesures immediates per es- timular la demanda sense oblidar les reformes estructurals a llarg termini, necessàries per incrementar el potencial de creixement de les seves economies.
En l’anterior reunió, al febrer, els membres del G-20 van presentar els seus programes individuals per incrementar en dos punts percentuals addicionals el creixement econòmic en els propers cinc anys. Aquestes
Els EUA i el Canadà insisteixen en una flexibilitat fiscal més gran per estimular la demanda interna
trobades serveixen per preparar la cimera de caps d’Estat i de Govern que se celebrarà el proper novembre a Brisbane, Austràlia.
El ministre de Finances del Canadà, Joe Oliver, va ser molt explícit quan es va pronunciar a favor que alguns països europeus adoptin mesures fiscals addicionals per estimular el creixement fins i tot encara que endarrereixin de manera temporal els esforços de reducció del dèficit públic. “Tenim un pro- blema a curt termini en alguns països així que crec que hem de ser flexibles a l’hora de fixar els objectius fiscals perquè sigui possible estimular la demanda”. Oliver va confirmar que el debat entre ministres i banquers centrals se centrarà en la rapidesa amb què s’han d’adoptar les mesures expansives i fins a quin punt el focus s’ha de posar a aconseguir que la demanda creixi mitjançant un paquet d’estímul fiscal. “Aquestes són les claus del dilema”, va dir.
El secretari del Tresor dels Estats Units, Jacob Lew, va referir-se a Alemanya quan va especificar que han de ser “els països amb excedents els que més han d’estimular la seva demanda”. Fonts alemanyes van reite- rar que les reformes estructurals són més útils que els pegats fiscals.
Per la seva part, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va defensar que les reformes estructurals “milloren els canals d’estímul de les polítiques fiscals i monetàries”, situació que se sol “subestimar”. També va recordar que Espanya en els últims trimestres “ha aconseguit més bons resultats” que l’eurozona, i va destacar la recuperació de la demanda interna.