La força de l’entusiasme
La seva passió pels números la va portar, després de llicenciar-se en Econòmiques, al món de les finances i, amb el temps, a especialitzar-se en reestructuracions. Carmina Ganyet (Tàrrega, 1968), directora general corporativa de Colonial, ha posat en pràctica tots els seus coneixements en aquest camp per allò que molts van creure impossible després de la punxada de la bombolla: salvar la immobiliària catalana del desastre –va arribar un moment, el 2008, en què semblava condemnada a la liquidació– i tornar-li la salut i l’atractiu perduts.
Entusiasta del treball en equip, Ganyet no es cansa de recordar que aquest èxit de la nova Colonial és fruit de la dedicació de moltes persones que han cregut en el seu futur. Però a ningú no se li escapa que el seu paper, amb el del president de la companyia, Juan José Brugera, i el conseller delegat, Pere Viñolas, ha estat clau. En mitjans immobiliaris se’ls coneix com la trinitat imbatible. I n’hi ha per a això i per a molt més. La firma amb seu a la Diagonal s’ha mogut amb habilitat en diverses direccions per renéixer. Va crear el primer banc dolent d’Espanya amb els actius residencials, i es va quedar només les oficines, ubicades a les millores zones de Barcelona, Madrid i París. Va involucrar en el seu projecte socis, avui de referència, com Juan Miguel Villar Mir o el fons sobirà de Qatar. Va captar més de 1.200 milions de nou capital i va acordar noves condicions per al seu deute. Així, està en condicions de créixer. Tota una filigrana.
Són poques les dones en l’àmbit professional de Ganyet. Ella n’és molt conscient i no es cansa de repetir que s’han de trencar els motllos masculins a les empreses per obrir camí a una altra manera de veure i fer les coses. “Hem de sortir de l’armari –emfatitza–, actuar amb naturalitat”. Així ho va fer quan va néixer la seva filla, el 2008, que va coincidir amb una etapa clau a Colonial. “Van ser els pitjors mesos de la meva vida, vam haver de negociar durament amb els bancs i ho vaig voler fer sense renunciar a la lactància materna –recorda–; així que hi havia reunions que s’interrompien sense que passés res”. Per encaixarho tot, insisteix, “cal la complicitat dels companys i de la família i jo l’he tingut”. La carrera de Carmina Ganyet no obeeix a una idea prefixada. “Mai no he planificat res, tot s’ha anat definint sobre la marxa, a mesura que anava involucrant-me en allò que feia”, explica. I, d’aquesta manera, una cosa l’ha portat a una altra. “El meu pare em va ensenyar a il·lusionar-me amb tot allò que faci, ‘així anirà bé’, em deia”, recorda. Això va fer, primer, a Arthur Andersen –“la meva escola de formació”– i, després, a La Caixa, on, de la mà d’Antoni Brufau, es va incorporar a l’equip que va posar en marxa Criteria, el hòlding de les participacions industrials de l’entitat. Va arribar el 2000 a Colonial, llavors controlada per la institució bancària, com a directora financera. Va participar en la compra de la francesa SFL, un altre dels moments clau de la immobiliària. El 2006 van arribar els canvis de propietat, les opes... “Per accident, començo a treballar en la reestructuració”, rememora. I després la crisi, i la refundació feliçment culminada aquesta primavera. Porta l’ADN de la companyia. És lògic. És la seva única alta executiva que ha passat per totes aquestes etapes. “Sento els seus colors”, reconeix.
L’entusiasme de Ganyet la duu a viure la seva feina amb esperit obert i connectada amb la societat. Així, forma part de les juntes del Cercle d’Economia i d’Esade-Alumni. Va participar en la creació de l’Espai Vicenç Vives d’aquesta escola de negocis, dedicat a lideratge i compromís cívic, i col·labora en l’Observatori Dona i Empresa de la Cambra.
“Les dones hem de sortir de l’armari i actuar amb naturalitat a les empreses”, defensa Ganyet