El TC liquidarà tota la declaració de ruptura
Els magistrats creuen sense fissures que és un atac a la Constitució La sentència serà contundent i sense marge d’interpretació
El Tribunal Constitucional (TC) no salvarà ni una coma de la declaració rupturista que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 9 de novembre. Aquesta resolució tenia el propòsit d’iniciar el procés de desconnexió jurídica i política amb Espanya.
El ple del TC va abordar ahir l’estudi dels tres esborranys de sentència i el text de síntesi que va presentar el ponent de la resolució, el magistrat conservador Andrés Ollero. Hi va haver una ronda de suggeriments i observacions dels magistrats i Ollero va quedar encarregat d’elaborar una proposta definitiva. I es va prendre la decisió de tornar a reunir-se avui per a l’aprovació de la sentència, que serà aprovada per unanimitat.
El fet substancial, en suma, és que entre els magistrats no hi ha diferències de fons, sinó només en qüestions de matís, d’estil i de llenguatge. Al ponent se li ha demanat que alleugi el pes dels adjectius en el text final de la resolució. Els magistrats creuen que com que la pilota va directa a porteria no cal recrear-se en els driblatges. Tots coincideixen que la declaració rupturista és absolutament incompatible amb la Constitució i que atempta contra els principis de l’Estat democràtic. I per això mateix estimen que del text aprovat per les forces sobiranistes no pot quedar dempeus ni l’encapçalament. La tesi del Parlament de Catalunya en el sentit que la resolució reflecteix una voluntat política determinada, sense que en si mateixa tingui efectes jurídics, no ha trobat la menor receptivitat ni credibilitat entre els magistrats.
El ple del TC ha analitzat la declaració rupturista globalment, com un text que explícitament pretén la desconnexió amb l’Estat espanyol i les seves institucions. I no només això, sinó que anuncia i propugna la desobediència, en particular al propi Constitucional, fet que per als magistrats implica que no es pot parcel·lar la resolució i rescatar-ne algun punt. Tota la declaració, en el seu conjunt, atempta contra les bases de la Constitució i suposa un “atac” a la norma bàsica que articula la convivència entre espanyols, que van ratificar la Carta Magna en ús de la seva sobirania. Sobre aquests extrems no hi ha hagut en el TC la menor discrepància.
Altre cop, per tant, es planteja la qüestió de l’existència d’una sola sobirania política, que no és parcelable, perquè resideix en el poble espanyol en el seu conjunt. El Constitucional estima als esborranys de sentència debatuts que la declaració rupturista ha pretès trencar aquests principis, amb la qual cosa ha de ser anul·lada completament, com un tot els apartats del qual perseguien una mateixa finalitat, la de qüestionar de soca-rel la pròpia naturalesa de l’Estat, la seva organització i els seus principis
LA TESI CENTRAL El TC no veu en el text rupturista ni un punt que encaixi amb la Constitució
LA UNANIMITAT Cap magistrat no creu que es tracti d’una declaració sense efectes jurídics
democràtics, i per això resulta obertament i radicalment incompatible amb la Constitució.
Aquesta vegada el sector progressista i alhora més possibilista del TC no ha tingut gaires oportunitats de propugnar amb èxit la inclusió de noves crides al diàleg entre el Govern central i les institucions catalanes. Aquest tipus d’exhortació figurava en la sentència que va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament del 2013. Des-
prés s’ha escampat el desànim entre els magistrats davant l’absoluta falta de resultats de tals crides, encara que avui es farà un últim intent d’incloure l’esmentada referència al diàleg. El sector més conservador estima, d’altra banda, que no té sentit apel·lar la negociació mentre s’anul·la la declaració precisament per veure-la com un “atac” directe a la Constitució. El que sí que accepten els jutges conservadors és cuidar el llenguatge, evitar en la redacció final de la sentència expressions feridores o que puguin interpretar-se com a agressives. Es tracta de posar les coses al seu lloc en termes juridico-constitucionals, no d’entrar en debats polítics. A favor del tacte hi ha també la imminència de la campanya del 20-D, que s’inicia a mitjanit de demà.
El Tribunal Constitucional, en definitiva, no vol donar peu a què la sentència alimenti les opcions polítiques sobiranistes i el compte de resultats en les generals. Per això es concentraran els substantius i els verbs i es rebaixarà el pes dels adjectius en la resolució.
Fins i tot encara sense sentència, el Govern de la Generalitat va valorar ahir la més que previsible resolució del TC i va considerar que, encara que l’anul·li, “difícilment es pot suspendre l’efecte polític d’una declaració política”, segons va subratllar la portaveu, Neus Munté, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. La també vicepresidenta del gabinet d’Artur Mas va evitar entrar en si, malgrat l’anul·lació, es tirarien endavant els punts continguts en la declaració i es va remetre al fet que la resolució es refereix en tot cas al nou Govern. “Sempre hem trobat les fórmules per continuar avançant”, va subratllar, donant per descomptat que aquesta vegada passarà el mateix.