L’edifici del Fòrum canviarà la coberta per filtracions
Un jardí al terrat del ‘triangle blau’ haurà de protegir l’immoble
Diuen que sobre el Fòrum Universal de les Cultures hi va caure una maledicció. No només per l’oblit de les elevades idees que hi havien de sorgir, ni tampoc per la indiferència dels barcelonins davant aquell esdeveniment –els ciutadans no es van encomanar de l’entusiasme de Pasqual Maragall ni de Joan Clos i van lamentar no poder entrar al recinte amb menjar–, sinó per la solitud en què durant molts anys van quedar les infraestructures que es van dedicar a l’esdeveniment i la mala sort que han tingut algunes, com l’edifici triangular. Al vaixell insígnia del 2004 li ha passat el mateix que als vasos que es van dissenyar expressament per a aquell esdeveniment: li ha costat d’agafar estabilitat i s’ha acabat convertint en el símbol de l’arquitectura grandiloqüent i cara que es construïa fa més d’una dècada a Barcelona. Ara la macroestructura de l’edifici blau té filtracions d’aigua i problemes de corrosió i oxidació a causa de la coberta, i és per això que està previst construir-hi un jardí que posi fi a unes patologies que podrien empitjorar.
Aquest és l’últim inconvenient d’un edifici que estava cridat a ser el símbol de la reforma del Besòs i que en tots aquests anys ha estat protagonista per les inundacions que tenia, pel sobrecost desmesurat i, el pitjor de tot, perquè va quedar tancat i sense ús durant anys fins que es va decidir reconvertir-lo en l’exitós Museu Blau. Un camí que tampoc no va ser fàcil, perquè el dia que es traslladava part de la col·lecció a la nova ubicació, l’esquelet de la balena que ara presideix el vestíbul es va ensorrar davant l’atònita mirada de periodistes i responsables municipals congregats per a l’acte.
Els premiats arquitectes Herzog & de Meuron van sorprendre els barcelonins amb un edifici en forma de prisma, de poca alçària i color blau i amb una coberta concebuda, en el seu moment, com una gran extensió d’aigua blavosa, una metàfora al·legòrica de la Mediterrània que domina el paisatge de l’entorn. Però l’aigua de la part superior, a causa de les filtracions, va durar poc i des de fa anys es va decretar un període de sequera per evitar la degradació de l’immoble. Ara l’empresa municipal Barcelona Infraestructures Municipals ha licitat la redacció del projecte per construir un jardí sobre el Museu Blau, un projecte de l’anterior alcalde Xavier Trias que durà a terme en aquest mandat Ada Colau.
El cost d’aquesta operació serà d’1,4 milions d’euros. Segons l’informe inicial que incorpora el plec de clàusules, “la complexitat i deficiències en el manteniment de la coberta d’aigua (neteja, color, incidència dels ocells, sistemes de reciclatge d’aigües, etcètera) ha portat a un procés progressiu de deteriorament de les condicions físiques”. Els problemes afecten també la macroestructura, els perfils metàl·lics, el canal perimetral i els revestiments de fusta.
La solució per aturar la progressió d’aquestes patologies és convertir la coberta de 14.800 m2 en un jardí amb diferents àmbits
de plantes i instal·lar un mur verd al pati del costat nord de l’edifici, on abans hi havia una cascada d’aigua que ja fa anys que no funciona. Tot això sense haver de reforçar l’estructura del museu. Posen com a exemple la biblioteca Mercè Rodoreda, construïda ara fa uns anys a Sant Joan Despí, obra de Josep Llinàs.
La intenció és que part d’aquest jardí sigui visitable dins de l’itinerari del Museu Blau. Per fer-ho s’habilitarà una passarel·la que permeti fer un recorregut a les diferents àrees de vegetació. Allà es pretén ubicar-hi zones permanentment humides, amb plantes típiques de Barcelona i bulboses i fins i tot instal·lar panells solars en una zona.
Aquest és l’últim intent de posar fi a una llarga llista de patologies i problemes, perquè la història de l’edifici que presideix la gran esplanada està lligada als infortunis. Un darrere l’altre. Un malson per a cadascun dels alcaldes que des d’aleshores han presidit la Casa Gran. L’immoble va haver de tancar un dia les exposicions durant la celebració del Fòrum 2004 a causa dels despreniments de peces de la cobertura ignífuga del sostre. Poc després va saltar l’alarma quan es va trencar una canonada i hi va haver una inundació i, al cap de pocs mesos, durant una festa a dins de l’edifici es va disparar el sistema d’incendis i uns potents rajos d’aigua van deixar en remull l’alcalde Joan Clos i més de 300 convidats. Almenys va quedar el consol que no calia pas patir per un eventual foc. Tot un despropòsit per a un edifici que va costar la barbaritat de 134 milions d’euros. Inicialment, el 2001, es va pressupostar en 48 milions, però al final la inversió es va disparar, malgrat les crítiques de l’oposició. La xifra no es va saber fins al 2009 després de les insistents preguntes de l’incisiu regidor popular Alberto Fernández.
Però si sorprèn la inversió que es va fer en aquest edifici, al marge de valoracions sobre la seva fisonomia, el camí fins a convertirse en el Museu Blau no ha estat fàcil. L’arquitecte Jacques Herzog, mentre l’obra estrella del Fòrum estava en obres, va assenyalar a La Vanguardia que “un edifici buit era una ruïna” i que aspirava que al gran contenidor blau s’hi poguessin oficiar casaments i tot. Res més lluny de la realitat. El primer antídot per donar vida al vaixell insígnia del Fòrum va ser la instal·lació d’un restaurant que explotava una societat municipal i que constava d’una sala de 70 comensals i una terrassa al terrat amb una dotzena de taules. El projecte de la zona de restauració el van dur a terme els arquitectes suïssos, però l’establiment només va aconseguir sobreviure uns anys. Semblava que tot el que s’intentés dur a terme a la zona del Fòrum estava condemnat al fracàs. Cal recordar, també, que el vaixell hotel que s’havia d’instal·lar sota la pèrgola fotovoltaica per dotar de vida la zona del Besòs va acabar a Gibraltar.
Després de descartar ubicar-hi el Museu de l’Arquitectura, que ara es construirà als pavellons en desús de la Fira a Montjuïc, el llavors alcalde Jordi Hereu va trobar la solució. Hi van traslladar la col·lecció del Museu Nacional d’Història Natural de Catalunya i la del Museu de Zoologia de la Ciutadella. I una altra vegada els arquitectes Herzog & de Meuron van tornar a adaptar l’interior de l’edifici a les necessitats de l’equipament cultural. El cert és que la ubicació del museu ha estat tot un èxit. Amb l’esclat de la crisi dels refugiats, Colau va anunciar que el triangle del Fòrum es convertiria en la porta d’entrada de refugiats a Barcelona. Una nova injecció d’energia per a un edifici que en els propers mesos estarà en obres, amb les quals vol posar fi definitivament a la mala sort.