La primavera com a notícia

HI va haver un temps en què l’arribada de la primavera era una notícia periodística. L’actualitat és molt intensa, sovint dramàtica, però sempre trepidant, cosa que fa que difícilment una anècdota menor aconsegueixi espai a les pàgines del diari. Però The Times, que era una institució del periodisme anglosaxó, solia donar puntualment la notícia del primer refilet primaveral que se sentia a Anglaterra. Això, entre mil històries més, ho explica un llibre que es va presentar ahir a la nit a la Universitat Ramon Llull, que és una selecció d’articles que va publicar en aquest diari Llorenç Gomis. La Vanguardia, que en els seus inicis ja aspirava a ser el Times dels catalans, també disposava d’un corresponsal a Cardedeu, mestre d’escola, que durant uns anys també donava compte de la primera piulada que anunciava l’estació. Una notícia, o gairebé.

El llibre es titula precisament La primavera no es noticia. Gomis aclaria que la primavera no era notícia perquè la bellesa havia deixat de ser-ho. Això ho va escriure el 2003, dos anys abans de deixar-nos. Avui tot és tan global que de primavera no n’hi ha una sinó un milió, i l’actualitat és una selva tal que anunciar-la produiria desconcert. O semblaria el somieig d’un poeta o l’al·lucinació d’un fumeta.

A les seves pàgines, l’autor es pregunta sobre la matèria primera dels diaris: “L’interès objectiu de les notícies està en la seva capacitat de revelar la inesgotable novetat de la vida humana, de la societat que no para de mostrar-se diferent del que crèiem que era. Les notícies interessen més com més profundament i desconcertant ment noves són: interessen perquè són noves i ens obliguen a revisar els nostres prejudicis”. Rellegir Gomis és tornar a preguntar-se sobre un ofici que s’entén millor si s’analitza com una ficció sense autor i sobre un compromís que es renova diàriament amb la realitat i amb els lectors. Encara som aquí, enyorant els vells mestres.