Joan Segalés
COFUNDADOR DE VOL-RAS
La històrica companyia de teatre gestual i humor VolRas –que encapçalen Joan Segalés i Joan Faneca– va anunciar ahir que s’acomiada amb dues funcions al Poliorama a causa de la supressió d’ajuts i de la caiguda de les gires.
Van idear un espectacle d’humor inspirant-se en un món que es trenca, que s’enfonsa, i en què els protagonistes han de tornar a començar de zero. Un espectacle titulat Da capo –expressió musical que significa des del principi– i que, estrenat el 2013, paradoxalment serà l’últim que faran. “Quan el vam crear no teníem ni idea que al cap d’un any i mig ho deixaríem. Que el tornar a començar seria el final. Però volíem continuar treballant dignament com sempre, i la situació no ho permetia. No estàvem disposats a començar a treballar una altra vegada com fa 35 anys. No estem disposats a treballar de manera indigna. Ha estat una bona aventura. No pensàvem que poguéssim durar tant”, somriu Joan Segalés, un dels fundadors l’any 1980 de Vol-Ras, en anunciar les dues funcions especials i amb sorpreses de Da capo, amb què la històrica companyia s’acomiadarà de la seva audiència al teatre Poliorama els pròxims dies 14 i 15 de desembre.
Vol-Ras va néixer fa 35 anys a càrrec de quatre actors que s’havien conegut a l’Institut del Teatre –encara que amb el temps van quedar-ne només dos, Segalés i Joan Faneca– i que es van decidir a muntar una companyia de pantomima, de teatre gestual i molt d’humor. Eren els anys vuitanta i el teatre gestual estava en ple auge: aquest és també el temps en què Tricicle es catapulta a la fama. Des d’aleshores, Vol-Ras ha creat ni més ni menys que 19 espectacles, ha ofert més de 3.400 funcions i ha tingut més d’un milió d’espectadors, recorda Segalés. I ara ho deixen perquè la cosa “pinta malament”.
El creador assenyala que sempre han intentat acostar-se a la gent amb els seus espectacles, que han buscat el públic, portant els muntatges fins i tot als llocs més petits. “I això ara s’ha desmuntat. Els ajuntaments petits no dediquen gairebé res a la cultura. Políticament no interessa. Teatres que portaven tres o quatre espectacles al mes només en programen d’aficionats. Però així tots perdrem bous i esquelles amb la cultura, perdrem un munt de coses i ho notarem d’aquí a vint anys”, remarca. Ho han viscut directament en circuits teatrals que visitaven molt, com el valencià, que el PP, diu, va fer desaparèixer de cop fa quatre anys, o com l’andalús, que en aquest cas, apunta, se’l va carregar el PSOE. Les seves altres cases habituals eren Catalunya i Aragó, que tampoc no estan en un bon moment, tot i que a Saragossa encara van poder actuar fa tres dies amb
Da capo. Com al seu espectacle, diu, “tot això s’ha trencat”.
I a “tot això” Faneca afegeix en l’explicació que fan a la premsa al seu envejat i sol·licitat local d’assaig del Poble Sec –un local ara a la venda, però l’attrezzo i el vestuari ja estan venuts– que en l’última convocatòria d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat els van denegar la sol·licitud. “Van pensar que hi havia propostes més interessants que la nostra i això és el que ha provocat que tanquem”, destaca, perquè sense aquestes subvencions trianuals que fins ara havien tingut, remarca, no es pot planificar la feina, ni mantenir l’equip tècnic i artístic, ni posar més actors ni gairebé tenir escenografia. “Era tornar a començar, no pot ser”, conclou. I Segalés lamenta que ara la majoria de subvencions trianuals reforçaran les sales, “les botigues, en comptes dels que elaboren el producte”. “Ens demanaven dos o tres espectacles per any i és impossible. Triguem de cinc a nou mesos a crear-ne un. Una productora, en canvi ,sí que pot fer-los. Però així es perd la creació a llarg termini, la investigació. I no es valora l’experiència, és una assignatura pendent com a país”.
En tot cas, reconeixen que el mim no té avui la presència que, amb altres grups, van aconseguir que tingués en altres moments. I afegeixen que de tota manera en aquest país hi ha “la mala sensació que l’acabament d’una cosa és negatiu, però de fet també pot donar valor a tot el que has fet”, com faran ells amb el seu comiat al Poliorama. Dos dies, on assistirà el seu públic i també els 300 col·laboradors que han tingut aquests anys per fer la seva feina, que podran veure en el tram final de Da capo un viatge per 35 anys d’una aventura atapeïda d’humor.
“No estàvem disposats a començar a treballar de manera indigna”, denuncia Joan Segalés