La història interminable
L’Aliança continuarà entrenant les forces afganeses almenys fins a finals del 2016
Catorze anys després del començament de la guerra, l’empitjorament de la situació de seguretat a l’Afganistan ha convençut l’OTAN que cal prolongar-hi la seva presència fins a finals del 2016 i mantenirhi les tropes.
Catorze anys després del començament de la guerra, marxar de l’Afganistan continua sent impossible per a l’Aliança Atlàntica, que va agafar el relleu de l’operació iniciada pels Estats Units després dels atemptats de l’11-S.
L’empitjorament de la situació de seguretat al país ha convençut l’OTAN que és necessari prolongar-hi la seva presència almenys fins finals del 2016, un any més del previst, i amb una missió de més envergadura que no s’esperava. La decisió va ser oficialitzada ahir pels ministres d’Exteriors aliats a Brussel·les i va en la línia de la que van adoptar els Estats Units després que els talibans controlessin breument la ciutat de Qonduz, al nord del país. Va passar el 28 de setembre i l’exèrcit afganès va recuperar el control entre l’u i el cinc d’octubre, però l’episodi va deixar clar que el grau de preparació de les forces locals deixa encara molt a desitjar i que l’amenaça talibana continua a l’aguait. L’ambaixador dels Estats Units davant l’OTAN, Douglas Lute, va reconèixer dilluns que s’ha detectat la presència de “petits elements de l’Estat Islàmic” no només a l’Afganistan sinó en altres punts d’Àsia Central i del sud.
“Som a l’Afganistan per impedir que es torni a convertir en un santuari de terroristes. És del nostre propi interès assegurar-nos que això no passa”, va explicar en roda de premsa Jens Stoltenberg, secretari general de l’Aliança. La missió de combat es va donar per acabada fa un any. Ara la funció de les forces aliades es limita a tasques de formació i ensinistrament de les forces de seguretat afganeses. Tot i que fins fa uns mesos el pla era limitar la presència aliada a uns
La presa de Qonduz per forces talibanes i l’emergència d’elements de l’EI inquieta l’OTAN
3.000 efectius a Kabul, els ministres d’Exteriors aliats i els socis internacionals de la missió Resolute Support han acordat mantenir-hi uns 12.000 soldats. I no només a la capital afganesa sinó a les quatre bases des d’on s’ha operat (Herat, Laghman, Kandahar i Qonduz). “Es farà els ajustos que calgui per garantir la seva eficàcia”, va dir Stoltenberg, descartant que torni a ser una missió de combat.
L’horitzó temporal que tindrà és incert. “No sabem quant durarà la missió”, va reconèixer Stoltenberg. En qualsevol cas, els aliats també han acordat continuar finançant les forces de seguretat afganeses –uns 352.000 efectius actualment– com a mínim fins l’any 2020. Fonts aliades estimen en uns 5.100 milions d’euros l’any, contra els 4.100 actuals, la quantitat que fa falta per cobrir les necessitats actuals. L’Afganistan continua sent un país pobre, va recordar el secretari general, i “és una bona inversió” col·laborar en la seva seguretat. De moment hi ha fons fins al 2017. La cobertura dels dos anys següents s’acordarà en la pròxima cimera de l’OTAN, prevista per al juliol del 2016 a Varsòvia. Les forces de seguretat afganeses “continuen fent progressos i aprenent, però els reptes i les mancances persisteixen”, reconeixen els aliats en una declaració.
La presència internacional al país es mantindrà fins i tot quan els militars se’n vagin. L’Aliança buscarà una associació política amb l’Afganistan a llarg termini amb plans per mantenir “una missió dirigida per autoritats civils” al país quan s’acabin les tasques de formació. “El ministre afganès, Salahuddin Rabbani, ens ha confirmat els compromisos del seu Govern amb el bon govern, la lluita contra la corrupció, la reforma electoral i la situació de la infantesa i les dones”, va assegurar Stoltenberg, que no va amagar que l’OTAN necessita tant com el poble afganès continuar al país.
“Som a l’Afganistan pels nostres propis interessos” de seguretat, va admetre.
Amb aquest mateix argument, el Govern alemany ha decidit recentment frenar els seus plans de retirada de l’Afganistan i ampliar de 850 a 980 el nombre d’efectius a la missió de formació de les forces de seguretat. Els Estats Units continuaran portant el pes més gran del desplegament de la missió de formació amb una aportació de 7.000 soldats. Els altres 5.000 procediran de la resta de països. “Molts països s’han compromès a mantenir el seu actual nivell de forces a l’Afganistan, i alguns han decidit augmentar-les”, va explicar Stoltenberg. Espanya en aquests moments té només una vintena d’efectius al país. França també ha retirat la major part de les seves tropes al país.
Rabbani va ser més optimista que els aliats. “La situació és millor del que s’esperava” en aquest final del 2015, perquè “l’enemic comú està psicològicament vençut”, va assegurar davant la premsa. Aconseguir que l’Afganistan sigui un país democràtic, amb més seguretat i desenvolupament és un objectiu que “és més a prop” però que “no serà possible sense el suport dels socis”, va declarar el ministre afganès a la premsa internacional.
Stoltenberg reconeix que “som a l’Afganistan pels nostres propis interessos”