Teranyines a la caixa
Complir amb el dèficit exigiria aplicar “un esforç que no té precedents”
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) veu amb preocupació les finances de Catalunya, que no només incomplirà l’objectiu de dèficit, sinó que s’enfronta amb el risc que els seus comptes no siguin sostenibles.
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va traçar ahir un dibuix especialment preocupant per a les finances de Cataluya. L’informe d’aquest organisme sobre els comptes autonòmics del 2016 no només la inclou entre aquelles que, com la Comunitat Valenciana, Múrcia i Extremadura, incompliran de llarg l’objectiu de dèficit sinó que alerta del risc “molt elevat” que corre a mitjà termini la seva sostenibilitat financera. En aquesta nova anàlisi diu directament que la incertesa política “fa més plausible” escenaris amb serioses dificultats per fer front al deute, a més d’advertir de “riscos potencials de liquiditat, en absència de mecanisme de finançament de l’Estat”.
Fonts de l’AIReF van expressar la seva preocupació perquè Catalunya –l’única comunitat que, a causa de la conjuntura política, encara no disposa d’ unes línies fonamentals o un projecte de pressupostos per al 2016– arrossega un punt de partida “per sobre del 2%”, per la qual cosa per complir l’objectiu de dèficit del 0,3% l’hauria de rebaixar a “un nivell d’esforç que no té precedents”. Com en ocasions anteriors, l’òrgan presidit per José Luis Escrivá va posar en dubte l’eficàcia d’establir des de l’Administració central “senders de convergència” que no són creïbles. Tot i això, també adverteixen que, per al 2016, el Govern –ara en funcions– no preveu corregir una desviació de l’1,5%, agreujada per la polèmica classificació comptable d’una partida de més de 1.300 milions d’euros. “Entre aquest any i el 2016, no veiem cap reducció substantiva de la despesa”, malgrat el pla presentat a Hisenda a l’estiu, recalquen fonts de l’AIReF.
La seva anàlisi també planteja què passaria amb els tipus d’interès del deute públic, en especial a Catalunya i la Comunitat Valenciana, si s’acabés el recurs “extraordinari” a mecanismes estatals de finançament com el FLA.
Segons els seus càlculs, si Catalunya hagués de finançar-se al mercat sense mecanisme de rescat de l’Estat, podria entrar en “dinàmiques no sostenibles”. En només deu anys, seria possible que la diferència del nivell de deute s’incrementés fins a 10 punts percentuals, i arribés a vorejar el 40% del seu PIB . A partir del 2018, o fins i tot el 2017, podrien tenir dificultats per pagar els interessos, adverteixen. L’informe ho compara amb la situació viscuda amb el deute de Grècia o Xipre. Sobre les exigències específiques que acaba de fixar Hisenda perquè Catalunya continuï en el FLA, les esmentades fonts van afirmar que “es donen les circumstàncies perquè aquesta condicionalitat s’apliqui de forma estricta”.
En referir-se a les quatre autonomies amb més desfasament sen el dèficit, fonts de l’organisme encarregat de vetllar per la sostenibilitat de les finances públiques van afirmar que hi ha autonomies “que han llançat la tovallola”. “Hem detectat certa fatiga en la reducció de la despesa”, van apuntar. L’AIReF demana a Hisenda noves mesures específiques per corregir el camí d’aquestes quatre autonomies.
Més enllà de constatar que el dèficit autonòmic es tancarà aquest any al voltant de l’1,5% –davant el 0,7% compromès–, l’anàlisi per al 2016 els porta a estimar que, en el millor dels casos, el dèficit se situarà entre el 0,6% i el 0,9% del PIB; és a dir, el doble o fins i tot el triple de l’objectiu fixat davant Brussel·les.
En aquest quadre d’incompliments, unes altres cinc comunitats –Castella-la Manxa, Madrid, Balears, Cantàbria i Aragó– presenten un “risc moderat” de desfasament.
El dèficit autonòmic almenys doblarà l’objectiu del 2016, en situar-se entre el 0,6% i el 0,9%, segons l’AIReF