El chavisme afronta les primeres legislatives adverses en 17 anys
La hiperinflació i l’escassetat de productes a Veneçuela erosionen el suport popular
“O ara o mai”. És el mantra que l’oposició veneçolana invoca en cada elecció per derrotar el chavisme. Des del 1998, quan el moviment bolivarià va guanyar el poder a les urnes, la lletania no s’ha parat de repetir. Han passat 17 anys, s’han succeït 19 votacions i, invariablement, el desig moria prop de l’objectiu. La maquinària oficialista, apinyada al voltant de la figura incontestable d’Hugo Chávez i greixada per l’ús massiu de recursos públics, aconseguia escombrar els seus detractors una vegada i una altra. L’escenari, però, s’ha invertit dràsticament i l’oposició arriba a les legislatives de diumenge amb l’opció real d’arrabassar al chavisme el control d’un dels tres poders de l’Estat.
Per primera vegada en més de tres lustres, l’hegemonia bolivariana a l’Assemblea Nacional està en perill. I no tant pels encerts dels seus detractors, sinó pels fracassos del mateix règim, incapaç de controlar l’absència de lideratge per la mort del seu cabdill i la monumental crisi econòmica que va deixar larvada. Les enquestes més recents –incloent-hi les d’alguns consultors de l’alt cap bolivarià– adjudiquen a la Taula de la Unitat Democràtica (MUD, aliança de partits opositors), un avantatge d’entre 14 i 35 punts.
Acorralat pel col·lapse del seu model econòmic, que va originar nivells d’hiperinflació i escassetat de productes mai vistos al país, el chavisme perdrà el vot popular. Ningú no ho dubta. Les legislatives seran una mena de plebiscit sobre la pèssima gestió del Govern i, en particular, del president, Nicolás Maduro, que s’ha revelat com un dirigent matusser i incapaç. La seva imatge, molt deteriorada per l’escàndol que involucra dos dels seus nebots en un cas de tràfic de cocaïna, és un llast per a la campanya.
No obstant això, el règim encara té marge de maniobra per minimitzar la derrota i impedir que l’oposició assoleixi la seva meta: una majoria qualificada a l’Assemblea. Per això, necessita assegurar-se 111 dels 167 escons del parlament unicameral i un caudal de vots majúscul en tots els circuits electorals. Malgrat l’avantatge que li atorguen els sondejos, la MUD potser no assoleix el nombre de diputats que l’habilitaria per impulsar la renovació dels poders públics, a més a més de reformar la constitució per limitar el poder presidencial. El control de l’hemicicle la facultaria també per obrir investigacions sobre els escàndols de corrupció que involucren l’altes esferes del chavisme, promulgar una llei d’amnistia per a tots els presos polítics o interpel·lar els ministres del gabinet.
Però la bretxa que revelen les enquestes no es reflectirà necessàriament en una majoria de dos terços per a l’oposició. En primer lloc, perquè el Consell Nacional Electoral, dominat per l’oficialisme, va redissenyar les 87 circumscripcions en disputa a la mesura dels interessos del règim. A més a més, l’aparell institucional continua estant al servei del Govern bolivarià, que encara conserva capacitat de mobilització i recursos per coaccionar i portar els seus votants. Entre els sectors més vulnerables de la població pot fer efecte la campanya de la por, que adverteix del final dels ajuts socials si guanya l’oposició. La MUD, d’altra banda, no té la capacitat de garantir la presència dels seus testimonis en la totalitat de les taules de votació per impedir eventuals manipulacions durant la votació i en el recompte dels sufragis.
El propòsit del chavisme és, per tant, delimitar la seva inevitable derrota. “Cal guanyar com sigui”, ha dit Maduro, advertint alhora que, si es consuma un triomf opositor per àmplia majoria, sortirà a “defensar la revolució al carrer”. Les paraules del president obren greus interrogants sobre el desenllaç d’un canvi de poder en el legislatiu i alimenten el fantasma de la violència que ha enfosquit la campanya electoral. Un procés marcat per les denúncies d’una desena d’atacs contra militants i dirigents opositors per grups armats presumptament oficialistes. En un va ser assassinat a trets Luis Manuel Díaz, dirigent local del partit Acció Democràtica a l’estat central de Guárico.
ELECCIONS DIUMENGE L’opositora Taula de la Unitat Democràtica té un avantatge d’entre 14 i 35 punts