Leopoldo López demana poder votar

Leopoldo López, líder opositor veneçolà empresonat, va exigir exercir el seu dret de votar diumenge vinent. El seu advocat defensor va presentar en un tribunal de Caracas una petició en aquest sentit, amb l’argument que López “no està inhabilitat políticament, ja que la seva sentència no ha estat executada perquè no és ferma, ja que s’ha exercit el recurs d’apel·lació corresponent”. La defensa de López va recórrer el 16 d’octubre contra la sentència que el va condemnar al setembre a 13 anys, 9 mesos, 7 dies i 12 hores de presó. L’oposició veneçolana i les principals organitzacions internacionals de drets humans el consideren un pres polític, estatus que el Govern chavista i el poder judicial li neguen. El document precisa que el líder del partit Voluntat Popular (VP) “fins a aquest moment no ha estat informat per les autoritats encarregades de la seva custòdia respecte a les condicions en les quals podrà fer ús del seu dret constitucional a exercir el sufragi”. Abans de ser empresonat, López votava en una zona de Caracas on competeix el coordinador nacional del seu partit, Freddy Guevara, que l’ha substituït a la direcció de VP des que es va entregar a la justícia el febrer del 2014. “Serà en les pròximes hores quan se sabrà si el tribunal 28 de judici atén la sol·licitud (...) o si, al contrari, la jutgessa [Susana] Barreiros decideix no respectar una vegada més la base legal configurant una altra violació als drets del líder polític”, va declarar el seu advocat, Juan Carlos Gutiérrez. López, que està empresonat fa un any i deu mesos a la presó militar de Ramo Verde, als afores de Caracas, va ser condemnat sota els càrrecs d’instigació pública, associació per delinquir, danys a la propietat i incendi pels fets violents que es van produir al final d’una marxa a què va convocar el 12 de febrer del 2014, en una jornada que va acabar amb tres morts. Aquell dia es va iniciar a Veneçuela, en el marc d’una estratègia que López va anomenar “la Sortida”, una onada de protestes antigovernamentals que es van allargar durant quatre mesos en àmplies zones del país i va acabar amb un saldo de 43 morts i centenars de detinguts.