L’avió d’AirAsia es va estavellar per una avaria i errors de pilotatge
El manteniment inadequat de l’Airbus va contribuir a la tragèdia a Indonèsia
Els accidents aeris tenen dos factors en comú: poques vegades es produeixen per una única causa i la investigació sol ser llarga perquè, més que assenyalar culpables, es busquen les causes, assenyalant els errors i emetent recomanacions vinculants per evitar que torni a passar.
Aquesta seqüència s’ha repetit amb l’informe oficial de l’accident del vol QZ8705 d’AirAsia d’ara fa gairebé un any: un Airbus que volava des de l’aeroport de Juanda, a Surabaya, fins al de Singapur amb 162 ocupants i que va acabar caient al mar de Java, amb la mort de tots els passatgers i tripulants. Van acabar recuperantse 106 cossos i donant-se per desaparegudes 56 persones.
Ahir, quan es complien 11 mesos i quatre dies d’aquell 28 de desembre, el Comitè de Seguretat Nacional de Transport d’Indonèsia va presentar el seu informe definitiu sobre les causes del sinistre de l’A320-200 que no va arribar mai a l’aeroport de Changi.
L’accident va començar per un una causa tècnica: el mal funcionament d’una petita peça electrònica que controla el timó. Estava trencada i durant el vol va transmetre quatre avisos a la cabina. Aquesta avaria era recurrent en aquest avió. Havia passat 23 vegades més l’últim any. Els pilots van intentar arreglar-la resetejant el sistema informàtic de la nau. Però aquesta mesura va desactivar el pilot automàtic. El primer oficial va intentar llavors governar la nau en mode manual però no tenia l’experiència necessària per a això. Va intentar fer pujar repetidament el morro sense aconseguir-ho. L’obligació del comandant en aquest punt era agafar ell els comandaments, però no ho va fer. Al final sembla que cadascú intentava pilotar pel seu compte, i es donaven a l’avió ordres contradictòries. L’aparell va acabar perdent la sustentació necessària per mantenir-se a l’aire i va ser ingovernable.
Un dels membres de l’equip d’investigació va recrear, durant una roda de premsa a Jakarta, les maniobres extremes de l’avió amb una maqueta que aguantava amb les mans. L’Airbus feia batzegades i perdia altitud sense remei.
Els investigadors van dir al principi que la causa principal de l’accident havia estat una tempesta, opinió que ahir van modificar.
L’informe no va atribuir culpabilitats, encara que va criticar que
La peça trencada s’havia avariat 23 vegades en un any: van morir 162 persones quan l’avió va caure
el manteniment de l’aeronau havia estat deficient i que els pilots, a més a més, no tenien l’experiència necessària.
Així mateix, va deixar dues recomanacions clares per als pilots en general i d’AirAsia en particular: utilitzar una terminologia normalitzada per a aquests casos i una millora dels entrenaments per enfrontar-se a les emergències en uns avions cada vegada més automatitzats.
Per la seva banda, el propietari d’AirAsia, el carismàtic Tony Fernandes, va reaccionar amb laconisme. “Ens queda molt per aprendre”, va dir en assabentarse del resultat de la investigació.