A la recerca del vot rural i jubilat
El PP dissenya una campanya a Rajoy amb mítings en pobles i pocs actes a grans ciutats i auditoris grans
Quinze milions de persones resideixen en municipis de menys de 5.000 habitants, i hi ha més de nou milions de pensionistes. Aquest és el graner de vots que busca Rajoy en aquesta campanya, en la que trepitjarà poc les grans ciutats i molt els pobles. Si la setmana passada se’n va anar a Las Mesas, a Conca, a parlar del terrorisme gihadista, el periple d’ahir per terres de Castella i Lleó va ser un clar exemple del que seran els propers 15 dies de campanya electoral.
Olmedo, a Valladolid de 3.800 habitants i Benavente, a Zamora, no arriba als 20.000 , van veure un president del Govern com feia mítings. I no sol. Rajoy pretén solucionar el que li ha faltat al seu mandat, això que en les eleccions municipals Carlos Floriano va resumir dient que “ens ha faltat pell”. Ahir no només va parlar dels ciutadans d’aquestes dues petites localitats d’economia, de Catalunya i del terrorisme gihadista, va parlar amb ells, va escoltar les reivindicacions d’un grup d’opositors d’infermeria als quals l’Administració central ha anul·lat la convocatòria i fins i tot va jugar al dòmino, la qual cosa, per cert, es va veure clarament que no fa sovint. El seu joc, va confessar als seus contrincants és el “tute cabró”. Malgrat perdre les dues partides, després de la primera derrota va demanar la revenja, per a desesperació del seu company, i va tornar a perdre. “És que no es pot jugar amb professionals”, es va justificar, encara que després a la premsa li va donar una altra versió: “M’he deixat guanyar”.
Un alto en el camí després d’un míting a l’aire lliure, com porten fent des de l’estiu quan va canviar la seva política de comunicació després del revés de les municipals, però al desembre i a Castella i Lleó. El resultat, un míting en el claustre de San Pedro de Olmedo (Valladolid), a quatre sota zero, amb la gent dreta, no perquè no hi hagués lloc sinó perquè les cadires de plàstic s’havien congelat. Allà va parlar d’economia, de Catalunya, de terrorisme gihadista, com fa sempre, però també de la importància de continuar el rumb i que governi algú que sap per on es camina, vaja, algú com ell.
“Altres candidats, o sigui, els altres –va dir–, presumeixen que no han governat. És veritat que no han estat ni regidors del seu poble, la qual cosa és una excel·lent escola. No tinc clar que no haver governat sigui un aval per governar Espanya”. Segons el seu parer, els espanyols necessiten “seguretat, certesa i confiança, i per a això almenys cal haver estat regidor”.
Queda clar que Rajoy sap que els partits emergents presumeixen d’això, en cas de no tenir pedres a la motxilla, i és un missatge que cala en els joves i a les ciutats, però hi ha més electors, molts, en aquest graner que ha trobat i alimenta: el món rural i els pensionistes.
I d’Olmedo (Valladolid), a Benavente (Zamora), amb una parada a Tordesillas. Benavente perquè fa nou anys ja hi va fer un míting que li van boicotejar uns sindicalistes i va acabar parlant en un parc a sobre d’un banc. Ahir no hi va haver piquets ni boicot, però li van preparar el mateix banc i el president en persona del Govern s’hi va enfilar i va parlar als habitants del poble que van pujar fins al turó del parc de La Mota malgrat que la boira i el fred no deixaven veure dos metres enllà. A Rajoy tant li feia. Ni canvi climàtic ni res. “Sento calor entre vosaltres”, va dir un Rajoy a qui se’l veu en la seva salsa. Els resultats electorals es veuran, però li agrada que li diguin, com li va cridar un home del poble, quan explicava com es governava Espanya: “Pit i collons”, i Rajoy va respondre: “Això mateix, aquesta és la clau de la jugada”.
Rajoy replica els emergents que per governar convé, almenys, haver estat regidor de poble