Contra la sida, en tots els fronts

DES de la primera meitat dels anys vuitanta del segle passat, la sida és una malaltia ben definida, amb nom propi, efectes devastadors i polítiques preventives molt divulgades. Aquestes últimes han permès controlar-ne l’expansió, sobretot als països avançats. Tot i això, les xifres de la sida són esgarrifoses. Es calcula que prop de 37 milions de persones estan infectades al món, i que només uns 16 milions reben el tractament retroviral adequat per convertir en crònica aquesta malaltia mortal. Des de començaments del segle actual, als països més avançats, la mortalitat per sida ha caigut prop del 50%. També s’ha reduït, en el còmput global, l’aparició de nous casos. Tanmateix, l’epidèmia prossegueix, en part perquè en reduir-se el nombre de morts augmenta el de malalts.

El progrés científic en la lluita contra la sida és una realitat. L’any que ve s’iniciaran assajos clínics per obtenir una vacuna efectiva en el tractament d’aquesta malaltia. I les veus més optimistes indiquen que a finals del pròxim decenni s’haurà guanyat la batalla de la sida, i que es posarà fi al risc mortal que fins ara ha comportat.

Malgrat aquesta constatació del progrés científic, hi ha encara notícies esborronadores. El nombre de nous contagis en un país com Espanya està gairebé estabilitzat en prop dels 3.300 anuals; ara bé, la tendència va cap a una lleugera alça. El còmput d’infectats pot situar-se aquí en les 150.000 persones, una quarta part de les quals ni tan sols son conscients de ser portadors del virus. Mentrestant, en països de l’Àfrica central o del sud, on l’educació sexual és més deficient i els recursos sanitaris i econòmics són inferiors, la sida progressa des dels anys noranta d’una manera esfereïdora. Algun país, com ara Botsuana, té més del 30% de la seva població infectada.

La lentitud de la lluita contra la sida s’explica, en gran manera, pel relaxament de les mesures preventives. Tant entre els grups de més risc –el perfil de l’infectat tipus respon al d’un home, homosexual, d’entre 25 i 34 anys– com entre els heterosexuals sovint s’obliden les mesures profilàctiques. Són unes mesures perfectament descrites i conegudes, que permeten evitar el contagi de la malaltia. Però, pel que sembla, les urgències del moment continuen imposant-se sovint sobre els mecanismes de seguretat que les persones avesades a una vida sexual promíscua haurien d’observar sistemàticament. Si es prenguessin aquestes precaucions, la sida cauria en picat, atès que es calcula que almenys el 80% dels nous casos d’infecció de sida es produeixen en el curs de relacions sexuals sense la protecció adequada.

La sida és una malaltia tremenda, que ja ha matat 25 milions de persones al món. La mobilització sanitària ja és hores d’ara global. Cada any se celebra, coincidint amb l’1 de desembre, el dia mundial de la Lluita contra la Sida. Però la lluita contra aquesta malaltia ha de ser quotidiana, i s’ha de dur a terme en almenys de tres fronts. Entre aquests fronts, el científic, que és el que ha de cercar i trobar les solucions a mitjà i llarg termini. També el front humanitari i logístic, que ha de permetre afrontar amb millors resultats la malaltia en tots els racons del planeta. I, sobretot, el front de la prevenció de la malaltia, en el qual totes les víctimes potencials han d’extremar les mesures de seguretat per evitar-ne així en el dia a dia l’expansió.