“Temo que les illes se submergiran abans de 50 anys”
Gilliane Le Gallic, ambaixadora de Tuvalu per al medi ambient
Al Pacífic hi ha diversos estats insulars amenaçats per l’escalfament global i la pujada del nivell mar, però tot indica que Tuvalu, habitada per 11.000 persones, a mig camí entre Hawaii i Austràlia, serà la primera nació del planeta a desaparèixer sota les aigües. Ho explica la cineasta francesa Gilliane Le Gallic, ambaixadora d’aquest país per al medi ambient i presidenta de l’associació Alofa Tuvalu. Des que fa dotze anys va filmar una pel·lícula sobre aquesta nació, Le Gallic s’hi va comprometre: “Des d’aleshores vaig ser incapaç de concentrar-me en cap altre projecte cinematogràfic”, explica.
Per què descriu Tuvalu com a “país en via de desaparició”?
És un arxipèlag de nou illes a uns quants centenars de quilòmetres de distància les unes de les altres. La seva superfície sumada és de 26 quilòmetres quadrats. Sense comptar el Vaticà i Mònaco, l’única nació més petita, Nauru, té 24 quilòmetres quadrats, però en una sola illa. A Tuvalu els illots són tan petits –l’illa principal té 2,6 quilòmetres quadrats– i la seva altura tan ridícula, entre 2 i 3 metres de màxim, que en una marea les onades poden submergir-los fàcilment, per dalt o per terra. L’erosió és important, les plat- ges desapareixen, els cocoters cauen... Unes quantes vegades a l’any els habitants tenen els peus a l’aigua.
Què vol dir quan parla de
“submergir per terra”?
La majoria de les illes són coral·líferes, és a dir, fetes pel corall dipositat al llarg de mil·lennis sobre el fonament rocós d’un antic volcà. Des que el nivell de l’oceà augmenta, quan l’aigua sobrepassa la base rocosa s’infiltra a través del corall i emergeix del terra. És un fenomen que ja té uns vint anys d’història. Primer passava durant les grans marees de la primavera; però, després cada vegada més durant les marees altes mensuals.
Quines altres conseqüències del canvi climàtic es pateixen a l’arxipèlag?
L’aigua salada que apareix per terra impedeix de practicar els cultius tradicionals, com el taro
(Colocasia esculenta), cosa que provoca problemes d’alimentació. Els períodes de forts vents i sequeres s’han fet més freqüents
i més llargs –i això sent l’aigua de pluja l’única font d’aigua disponible per als habitants–. Amb l’acidificació dels oceans, la quantitat de peix disminuirà, proliferen les meduses i reapareixen malalties com el tifus i el dengue.
Quina és la previsió sobre la desaparició sota les aigües d’aquest país insular?
Quan vam fer la nostra pel·lícula l’any 2003, una de les científiques entrevistades ens va donar l’estimació de 50 anys, però tot s’està accelerant. Les illes s’estan fent inhabitables i temo que se submergiran abans d’aquest termini. Això ja passa a moltes regions costaneres. La diferència és que Tuvalu és una nació.
Què hi podem fer?
Amb les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’home ha accentuat fenòmens naturals. En dos segles l’acció humana ha trastocat cicles que eren d’uns quants milions d’anys. Per evitar la desaparició de Tuvalu i de moltes altres regions del món, l’única solució és modificar el nostre mode de vida: canviar el sistema per evitar el canvi del clima.