“Els països ja assumeixen el canvi climàtic”
Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, afirma que Espanya complirà el protocol de Kyoto, cosa que l’obliga a reduir les emissions de gasos hivernacle un 10% el 2020 respecte al 2005.
La cimera de Copenhaguen (2009) va crear moltes expectatives; però va ser un fracàs. Podria passar el mateix a París? La situació ha canviat molt, afortunadament. Hi ha una evidència científica més gran sobre el canvi climàtic. A més, aquesta qüestió ja ha estat interioritzada a tots els països, que han assumit que el canvi climàtic ha de formar part dels plans de desenvolupament. Això permetrà un nivell de compromís més important. Ho creu? Per què? A Kyoto, al final, hi va haver 35 països amb compromisos, que signifiquen un 12% de les emissions totals; avui dia ja hi ha 179 països que han posat la seva contribució a sobre de la taula, i suposa el 96% de les emissions.
La UE demana un acord vinculant per reduir els gasos hivernacle però els EUA no l’accepten. Si no és un pacte vinculant, hi haurà acord? Serà un acord vinculant; però la UE, a més, vol que sigui jurídicament vinculant. L’important és trobar una redacció de l’acord amb el grau de vinculació més gran i que, alhora, permeti als Estats Units complir-lo amb els seus procediments interns.
Quins són els principals esculls? La Xina? En matèria de reducció d’emissions de gasos, potser una de les qüestions delicades és la diferenciació actual, fixada per l’ONU el 1992, entre països desenvolupats i països en desenvolupament. Per això, tot el pes, tant econòmic com de compromisos, ha recaigut sobre els països desenvolupats. Però les economies emergents evolucionen a gran velocitat i no es pot mantenir aquesta classificació inamovible i rígida. Això afecta els compromisos que assumeixi cada país i el finançament que aporti. A més, no oblidem que París és la casella de sortida, no la meta; i per això, per evitar una pujada de temperatures de dos graus, es requereix que els objectius sobre reducció d’emissions siguin comparables i contínuament revisables, i que tinguem garanties que es compleixen.
Malgrat la crisi, Espanya va augmentar l’any passat un 1% les emissions de gasos hivernacle? No ho veu contradictori? Són dades provisionals, i tingui en compte que es donen després d’un any, el 2013, que les emissions van caure un 13%. El més revelador és que l’augment d’emissions és inferior al de la recuperació econòmica. Hi ha una ruptura entre creixement econòmic i augment de les emissions. Això significa que la nostra economia cada vegada és més baixa en carboni.
El sector de les renovables acusa el Govern d’haver bloquejat aquestes inversions i retallar les primes. Els petits inversors en fotovoltaica estan al caire de la ruïna. Les inversions en renovables no estan paralitzades. Recentment es va aprovar un decret per subhastar 700 MW en energies renovables. Sí que s’ha modificat la forma com es concedien aquestes primes. El Govern va haver de canviar el model per fer-lo viable; era insostenible un sistema que cada any afegia 6 milions d’euros al dèficit de tarifa, que sumava un forat de 26.000 milions. Recomano una entrevista en la qual el mateix exministre Miguel Sebastián reconeixia que el seu govern “havia anat massa ràpid i havia comès massa errors”. Tal com estaven configurades les primes, eren absolutament inviables.
I s’acosta una allau de litigis judicials i denúncies... Insisteixo que era una política insostenible, que havíem de canviar. Heretem un model inviable i ha calgut ordenar-lo, substituint unes primes fixades amb el criteri que com més energia es produïa més diners es guanyaven per d’altres amb una rendibilitat del 7%.
El sector de les renovables diu que no hi ha tal rendibilitat. És veritat que no tothom està en les mateixes circumstàncies. Cada projecte és diferent i té les seves característiques.
La UE manté expedients contra Espanya per la pol·lució de l’aire de les grans ciutats. No s’ha sentit la seva veu. Perquè vostè sap que la contaminació de l’aire és una competències dels municipis. Podem ajudar i facilitar les coses, però és competència seva.