Musulmanes contra l’Aixa
Aella li direm Aixa, i el que aquí s’explica va passar realment en una ciutat de la província de Tarragona. L’Aixa és una dona musulmana. Es va adonar que als comerços de Catalunya, d’Espanya, les dones de la seva religió no troben roba que afavoreixi la seva imatge física i alhora els permeti mantenir els costums i formes de vida d’acord amb els seus principis religiosos. Després de posar-se d’acord amb una altra dona europea resident a la mateixa població, es va proposar dissenyar i fabricar nou vestuari per a les dones musulmanes. En síntesi: pretenia posar-les guapes. Primer començarien a petita escala oferint-ho a les dones del seu entorn i potser més endavant ampliarien el ventall si aconseguien acceptació. No va tirar endavant. Va xocar des del primer moment amb una hostilitat absoluta, rebuig total, acusacions. Les mateixes musulmanes amb qui es relacionava van boicotejar el projecte.
La negativa a canviar, a evolucionar el més mínim, la decisió d’enrocar-se, sembla que s’ha apropiat d’una gran part del món musulmà resident a Europa. Fins i tot encara que no afecti gens el nucli de la religió mateixa. El cas de l’Aixa és simptomàtic.
Si en temes que es poden considerar petits no canvien, encara és més difícil
La negativa a canviar sembla que s’ha apropiat d’una gran part del món musulmà resident a Europa
que ho facin en els grans temes, com ara els que tenen a veure amb la violència gihadista. En un acte sobre diàleg interreligiós i pau organitzat fa pocs dies al palau Macaya per l’oficina de Barcelona del Club de Roma hi van intervenir el rabí jueu amic del papa Francesc i rector del Seminari Rabínic Llatinoamericà de Buenos Aires, Abraham Skorka, i el diplomàtic també jueu Shlomo Ben-Ami. Va quedar clar que el segle XXI estarà marcat per si l’islam evoluciona o no. Més enllà d’afers polítics i de situacions conjunturals, estem davant un problema de civilització que probablement costarà bastants anys de solucionar. Les vies per sortir de l’atzucac hauran de passar per detalls com ara que les dones musulmanes entenguin que l’intent de l’Aixa de modernitzar la seva indumentària no pretén destruir la seva religió, ni els seus conceptes sobre la persona, la família i les relacions socials.
No era el tema de base d’aquella sessió, però en la sessió del palau Macaya no hi podien faltar referències als recents episodis del terrorisme gihadista a Europa. Skorka va afirmar que veu alguns líders musulmans que condemnen la violència suposadament perpetrada en nom de Déu, però no un moviment envoltant, generalitzat, en el món de l’islam, de rebuig d’aquella violència. Les creences religioses s’han de respectar, però no imposar. Sense que els mateixos musulmans diguin no de manera absoluta a aquest terrorisme no hi haurà solució adequada al conflicte que tant inquieta tothom.