Un missatge criminal
La meva lluita, en la seva concepció original (una anàlisi política de com la nació alemanya havia arribat al seu Entartung, degeneració), havia de ser un comentari mordaç sobre el poble jueu. Hitler, un provincià turmentat que es va fer a si mateix als suburbis de Munic, va voler explicar amb trenta-cinc anys els motius pels quals acabava de fer un cop d’Estat.
Va dedicar tot el talent que creia que tenia a provar d’aproximar els seus lectors a una idea que li corria per la ment des que va abandonar les trinxeres: el “retrocés” de la raça ària. Al final va aconseguir un còctel híbrid compost de darwinisme social, nacionalisme völkisch, pessimisme sobre la decadència d’Occident i antisemitisme que va posar al servei d’una regeneració d’una societat que veia buida, pragmàtica i atrapada en el capitalisme.
En realitat, la història d’Alemanya era un pretext. L’objectiu veritable era la transfiguració dels homes i dones en adeptes al nacionalsocialisme: volia crear un ésser superior a partir dels valors de raça, llengua i terra, i de l’annexió de tots els territoris vinculats al que era “alemany”. Així el nazisme va arrossegar una racionalitat que havia estat un patrimoni europeu: va imposar en lloc d’això un poderós sentiment de pertinença a una essència única, immutable.
Perquè la idea fes efecte va insistir que la nació estava vexada pel capital jueu; fins i tot quan la van humiliar, es va sentir en deute amb els seus agressors. I per aconseguir-ho va proposar d’endinsar-se en l’ànima heroica dels alemanys de temps remots, abans no fossin contaminats per la religió cristiana i l’humanisme. L’argument era delirant, encara que ell el va considerar estratègic. La seva missió consistia a ser el líder, el cap, der Führer, en un procés d’enginyeria social, la meta del qual fos un Reich de mil anys. Aquesta era el somni que va atrapar centenars de milers de joves que es van allistar a les forces de xoc, les SA, i després a
L’objectiu veritable era la transfiguració dels homes i dones en adeptes al nacionalsocialisme
milions de ciutadans als quals es va convidar a participar en aquest banquet en què al final tots assolirien la felicitat d’un país de somni. Tot això es va posar per escrit en un llibre en què s’exposa amb gosadia una mirada insidiosa sobre el món que cal sotmetre o en cas contrari sucumbir en l’intent. Dotze anys després d’accedir al poder el 1933, va ser el segon el que es va aconseguir. Aleshores, el pla ideat per Hitler era considerat el pitjor malson de la història. Però mentre va durar, molts van creure en el seu fanàtic programa. És el risc que una societat corre sempre deixant-se captivar per un missatge criminal.