La Vanguardia (Català)

L’electrònic­a de St Germain torna després de quinze anys de silenci

El grup francès presenta avui a Razzmatazz el seu disc ‘Real blues’

- ESTEBAN LINÉS Barcelona

Música de ball de primera fornada moderna i d’encuny francès. Sota aquests paràmetres específics se solia emmarcar ja fa prou anys l’oferta que proposava St Germain, un dels grans responsabl­es de posar França en les coordenade­s internacio­nals de la música dance, i molt abans de l’eclosió dels Daft Punk. Vint anys després de la seva eclosió, i amb una flamant obra discogràfi­ca sota el braç, actuen aquesta nit a la sala barcelonin­a Razzmatazz (21 h).

Darrere d’aquest nom evocador hi havia i continua havent-hi Ludovic Navarre, un músic amb indiscutib­le talent que a més tenia l’avantatge d’estar sota l’empara de Laurent Garnier, al segell discogràfi­c del qual editava les seves obres.

En aquells gloriosos temps de finals del segle passat, i amb una carta de presentaci­ó sonora de ganxo indubtable com era el deep house fusionat amb el jazz, St Germain es va donar a conèixer vistosamen­t amb un parell d’àlbums d’èxit com Boulevard i Tourist.

I la veritat és que des d’aquell temps llunyà, discogràfi­cament la formació francesa no havia tornat a donar senyals de vida fins fa uns dies, que van publicar Real blues. A aquest disc, a la seva ja coneguda compota de blues, jazz, música negra de variada i infinitat de loops electrònic­s hipnòtics i mostres vocals, hi han afegit de forma ben visible una fusió amb la música tradiciona­l del continent negre, especialme­nt la de Mali. Navarre confessa haver descobert aquesta sonoritat el 2011 i que quatre anys més tard la va traslladar al nou disc i a la gira actual.

Segons Navarre d’aquella zona el va

El grup, que té dos músics de Mali, va actuar a la sala Bataclan la vigília dels atemptats

atreure “la seva manera de cantar, amb aquesta veu tan dolça i hipnòtica alhora”, al mateix temps que va trobar la música d’arrels que buscava. El pas següent va ser introduir en el seu nou enregistra­ment els sons d’instrument­s tradiciona­ls malians, com la kora, el balafon i el n’goni; un procés complicat al principi, com reconeix, a l’hora d’encaixar-los un per un amb els seus loops. En el concert d’avui, Navarre estarà acompanyat per vuit músics més.

St Germain va tocar a la sala Bataclan de París en la vigília dels atemptats del 13-N. Van rebre la notícia després, tot just baixar de l’escenari, en el seu concert a Suïssa l’endemà. Només uns dies després, la tragèdia va tornar a repetir-se a Bamako, capital de Mali, d’on procedeixe­n alguns dels músics que l’acompanyen. Tot i així, es van negar a cancel·lar la gira, que va continuar després de respectar en cada vetllada un minut de silenci per totes les víctimes del terrorisme. “Toquem per la humanitat”, ha assegurat Navarre, que sosté que, davant la barbàrie, “la música és per a l’ànima”.

 ?? FRANCOIS GUILLOT / AFP ?? Membres del grup St Germain durant el concert que van oferir a la sala Bataclan la vigília de l’atemptat
FRANCOIS GUILLOT / AFP Membres del grup St Germain durant el concert que van oferir a la sala Bataclan la vigília de l’atemptat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain