Alberto Montero i Ferran Palau, pop d’autor a l’Heliogàbal

La música que elabora el valencià Alberto Montero –que avui precedirà Ferran Palau en format sol acústic a l’Heliogàbal– és gairebé impossible que passi desapercebuda. Adjectivada de manera habitual com a estranya o atípica, l’obra sonora del músic establert a Barcelona també és addictiva. Si ja va aconseguir sorprendre estranys –els propis estan al cas de les seves qualitats pràcticament des de sempre– fa dos anys amb l’àlbum Puerto Príncipe, fa uns dies ha reblat la feina amb el no menys recomanable Arco mediterráneo (BCore). Malgrat el títol, el disc no traspua especial aroma sonora mediterrània, sinó que es decanta per una psicodèlia somiadora pastada en el mestissatge: el de les seves antigues volences anglosaxones, on el mateix Montero cita els imprescindibles Love o Robert Wyatt, però també per les més inequívocament castellanes, que ell personalitza en Alberto Spinetta o Vainica Doble, però també en el gloriós Víctor Jara.

Com a resultat d’aquest suggeridor còctel d’ingredients i influències passades i presents, Montero mostra ara una col·lecció de cançons que beuen dels records i els somnis, com si fossin imatges d’un viatge fet ja fa temps. En aquest procés de transvasament d’influències hi ha tingut molt a veure el canvi de vehicle d’expressió, ja que d’aquell anglès que antigament feia servir per donar forma vocal i lírica a les seves composicions, ara és el castellà el protagonista de la seva veu i de les seves lletres.

En qualsevol cas la nit que acull avui l’Heliogàbal (21.30 h) està dissenyada al voltant de la figura d’un altre magnífic artesà del pop d’autor com és Ferran Palau. El també membre destacat d’Anímic està fent gira amb el seu últim disc en solitari, Santa ferida ,ien aquesta ocasió ho farà amb la seva banda completa.