El pitjor equip de la història
Amb els resultats a la mà, l’equip actual dels Philadelphia 76ers és el pitjor de tots els temps. No només de l’NBA, sinó de qualsevol esport professional dels EUA. Mentre els Golden State Warriors continuen imbatuts (ha guanyat els 19 primers partits de la temporada, l’últim dilluns per 103-106 a la pista de Utah, que per cert ha enviat l’exblaugrana Pleiss al seu equip de la lliga de desenvolupament, i Stephen Curry, la seva imparable estrella, reconeix que al vestidor ja pensen en el rècord de 33 victòries consecutives dels Lakers 1971-1972, deu més de les quals sumen ells ara comptant la temporada anterior), els Sixers són l’antítesi perfecta. Han perdut els 18 primers matxs de la temporada, cosa que iguala el pitjor començament de la història de la lliga, el dels New Jersey Nets en la 2009-2010, i sumat als 10 últims de l’anterior supera en dues derrotes el rècord negatiu anterior, que tenien en 26 de consecutives els Tampa Bay Buccaneers de l’NFL (futbol americà) 19761977... i els mateixos Sixers de fa dues temporades.
Com un equip que va ser semifinalista de conferència el 2012 pot arribar a acumular un horrorós balanç de 37 victòries per 145 derrotes entre les dues temporades anteriors i el que s’ha jugat d’aquesta? Només un triomf cada cinc partits. L’explicació seria una barreja de necessitat, males decisions i fatalitat.
Necessitat, perquè el 2013 el club va decidir refer la plantilla de dalt a baix, fins al punt que Brett Brown, que substituïa com a entrenador Doug Collins, va utilitzar la següent temporada ni més ni menys que 23 jugadors, 17 dels quals eren nous. Era el primer pas d’una revolució que va continuar als dos estius següents (la temporada passada va tenir 25 jugadors) i ha deixat una plantilla molt jove i per tant terriblement inexperta. N’hi ha prou amb repassar el quintet més habitual d’aquesta temporada: McConnell, Stauskas, Grant, Noel, Okafor. Dos jugadors de primer any i tres de segon. Edats? 23, 22, 21, 21 i 19. Males decisions que els han deixat sense peces molt importants, sobretot en una posició, la de base, fonamental quan es tracta de reconstruir un equip. El 2013 van traspassar Jrue Holiday, que havia estat el millor jugador de l’equip. I el passat mes de febrer Michael Carter-Williams, després d’haver estat elegit rookie (debutant) de l’any.
Fatalitat, en forma de moltes lesions greus. Nerlens Noel, número 6 del draft del 2013, es va perdre tota la que havia de ser la temporada del debut per un trencament del lligament creuat anterior. El de Joel Embiid, un altre jugador interior, número 3 del 2014, encara és pitjor. Després de tenir dues fractures al peu encara no ha debutat ni podrà fer-ho en aquesta campanya. I encara n’hi ha més. Tony Wroten i Kendall Marshall, lesionats tots dos al genoll, esperen jugar aquest mes per primera vegada en la temporada. Carl Landry, el més veterà (32 anys), ho farà al gener després de ser operat del canell.
Potser llavors els Sixers, que fa un any ja van començar 0-17, hagin guanyat algun partit. De moment són el pitjor equip en atac (90,8 punts per partit, als antípodes dels 115,3 dels Warriors), el que més pilotes perd i el segon que pitjor tira, superant només els Lakers.
Una barreja de necessitat, males decisions i fatalitat ha provocat la caiguda dels Sixers