Un museu en l’aire
La Generalitat fa públic el projecte sense esperar a tenir el suport municipal
La Generalitat va presentar ahir el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme, una proposta cultural que tot i això no compta encara amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, imprescindible perquè arribi a bon port la instal·lació del museu en un dels pavellons de la Fira de Montjuïc.
Aprofitant els últims compassos de la legislatura, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el de Cultura, Ferran Mascarell, van oficiar ahir el llançament del Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya, un projecte llargament anunciat però que, avui dia, encara no té pressupost, ni ubicació definitiva, ni, més important, el suport de l’Ajuntament de Barcelona, sense el qual l’execució serà inviable. Malgrat que en la convocatòria de premsa de la Generalitat s’havia anunciat la presència de la comissionada de Cultura, Berta Sureda –dada que a priori feia pensar que el futur museu tenia el suport municipal–, la veritat és que des de l’Ajuntament justificaven ahir la seva absència, mai no confirmada, en el desconeixement d’un projecte que encara ningú no els ha donat a conèixer en detall. “Estem pendents d’una reunió amb representants del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i, una vegada el coneguem en tota la seva complexitat, l’analitzarem i decidirem si hi participem i de quina manera”, van assenyalar ahir fonts municipals.
El Museu de l’Arquitectura i Urbanisme (MAUC) va ser impulsat durant l’etapa de l’anterior alcalde Xavier Trias per una comissió integrada pels departaments de Cultura i Urbanisme de la Generalitat i de l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes, i en principi s’havia d’ubicar en un dels pavellons d’Alfons XII i Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona. Seria un dels pols de l’Esplanada o Muntanya dels Museus. Berta Sureda sempre ha defensat que per al nou equip d’Ada Colau no era una prioritat construir nous museus, tot i que es va comprometre a estudiar projectes específics, com l’ampliació del MNAC, la necessitat del qual queda fora de tot dubte. “Ahir el mateix Mascarell demanava temps perquè des de l’Ajuntament poguessin avaluar amb deteniment el projecte, cosa que no va ser obstacle perquè precipités la seva presentació pública o que al dossier distribuït als mitjans de comunicació continués apareixent el Consistori entre les institucions que el promouen.
Les bases conceptuals del futur museu han estat elaborades per l’historiador i museòleg Antoni Nicolau, i per Fernando Marzá, que va ser responsable de la Cité de l’Architecture de París. En les bases es parla d’un museu que té per objectiu “explicar la interacció entre persones i entorn”, i la seva màxima
Mascarell diu que el Museu del Disseny podria ser una alternativa als pavellons de Montjuïc
aspiració és convertir-se en “un fòrum de debat i reflexió que ens ajudi a projectar l’arquitectura catalana al món i afrontar els nous reptes”. Els seus fons es nodriran de les col·leccions del COAC, que disposa d’una biblioteca de 200.000 volums –la segona més important d’Europa– i un arxiu de més de dos milions de documents. En principi també s’hi havia d’incorporar l’arxiu de la Fundació Mies van der Rohe, que recull el millor de l’arquitectura dels últims anys, però ahir aquest extrem va quedar en l’aire en espera de la decisió de l’Ajuntament.
Es tracta d’una incògnita que se suma a la del mateix emplaçament, malgrat que el projecte (més de 3.000 metres quadrats per a exposicions) ha estat dissenyat pensant en un dels dos pavellons de Montjuïc. Mascarell va sorprendre quan va revelar que, si aquesta no fos possible, s’estava estudiant l’alternativa d’integrar-lo al Museu del Disseny de plaça de les Glòries, i que fins i tot hi havia un pla C, fora de Barcelona. El conseller tampoc no va voler xifrar el cost del projecte –“Dependrà dels metres quadrats que finalment s’hi destinin”– i va vaticinar que, una vegada resoltes les eleccions del 20-D, format el nou Govern a Catalunya i amb la decisió favorable de l’Ajuntament, el projecte entrarà en la seva segona fase, perquè des del punt de vista conceptual està acabat. “Hem tardat 25 anys, i no crec que el món dels arquitectes deixi passar gaire més temps”.