El greuge rus

L’expansió de l’Aliança Atlàntica a l’Est continua sent el principal greuge per a Moscou

Des de la caiguda de la Unió Soviètica, i especialment amb l’arribada de Putin al poder, Rússia enalteix un discurs que la situa com a víctima dels acords no escrits de Gorbatxov amb les potències occidentals perquè l’OTAN no s’estengués als països de l’Est.

Que “Occident no ens estima” és un argument que es fa servir amb amarga freqüència a Rússia. Utilitzat també pel ciutadà, és un reflex de la posició oficial quan presenta davant els països occidentals la llista d’“enganys, traïcions i greuges” que suposadament ha patit aquest país des del final de la Unió Soviètica.

Moscou afirma que després de la caiguda del mur de Berlín i durant les negociacions per a la reunificació d’Alemania Mikhaïl Gorbatxov va rebre garanties verbals que l’Aliança Atlàntica no s’estendria pels països que havien estat sota influència de l’URSS. Encara que el pare de la perestroika va dir al Bild alemany que “l’OTAN no es mouria un centímetre cap a l’Est”, no hi havia res firmat. L’argument es va començar a utilitzar amb força a Moscou als anys 2000, quan amb el president Vladímir Putin Rússia va començar a recuperar-se econòmicament, a guanyar presència internacional i a enfortir el múscul militar.

Rússia va haver d’acceptar la incorporació de Polònia, Hongria i la República Txeca a l’OTAN el 1999, però no va amagar el seu enuig quan, el 2004, hi van entrar les repúbliques bàltiques, que havien format part de la URSS. A Moscou es creia que després de la guerra freda l’OTAN havia deixat de tenir sentit, i rebutjava la nova estratègia de l’Aliança d’estendre l’acció a tot el món i continuar augmentant el nombre de socis.

La posició de Moscou va adquirir carta de presentació a la conferència de seguretat de Munic del 2007. En el seu discurs, Putin va preguntar: “Què passa amb les garanties que van donar els socis occidentals després de la dissolució del Pacte de Varsòvia?”. El 2014, en plena crisi ucraïnesa, va assegurar que Occident “ens ha mentit moltes vegades, prenent decisions d’amagat nostre. I això és el que ha passat amb l’expansió de l’OTAN cap a l’Est”.

L’últim capítol d’aquesta “traïció” es pot escriure a Montenegro. Alguns ja han vist el penúltim a Turquia. “La política de dobles estàndards que utilitza l’OTAN no ens sorprèn. En el cas del suport de l’Aliança a Ankara per l’atac del Su24, significa que l’OTAN està d’acord amb l’acció de Turquia, o que van preparar junts aquesta provocació?”, deia aquest dimarts Irina Iarovaia, presidenta de la comissió de Seguretat de la Duma.

En aquesta política contra l’expansió de l’OTAN s’hi poden incloure també les crítiques russes a la intervenció dels EUA i els seus socis europeus a Kosovo, i més recentment a Líbia i Síria, per no parlar de l’acostament de l’Aliança a Geòrgia i Ucraïna.

Els plans de Washington per implantar a Europa oriental un sistema de defensa antimíssils representen un altre gran greuge. El 2008 els EUA van firmar acords amb Polònia i la República Txeca per instal·lar un escut contra l’amenaça de Corea del Nord i l’Iran. Rússia ho considera un perill per a la seva seguretat. Tot i així, durant la presidència de Dmitri Medvédev es van relaxar les posicions i “es van reiniciar” les relacions. Medvédev va proposar de crear un sistema antimíssils conjunt. Els EUA no ho van acceptar. Rússia va demanar un compromís per escrit que no perillava la seva seguretat. Els EUA també van dir que no i Medvédev va donar per acabada la distensió. Avui, malgrat l’acord nuclear amb l’Iran, els plans de Washington tiren endavant.

El victimisme que practica Moscou pot fallar quan el poble rus s’adoni que és una qüestió de geopolítica mundial i no d’amor o odi envers Rússia. Però l’estratègia occidental, sobretot nord-americana, no sembla que tingui gaire èxit. Els crítics sostenen que si no hagués estat tan arrogant amb l’enemic caigut les relacions avui serien més fàcils.

Rússia creu que l’escut antimíssils dels EUA es pot girar en contra seu en el futur “Els dobles estàndards de l’OTAN ja no sorprenen”, diu Irina Iarovaia, diputada