Col·lapse a Rodalies
L’organisme creu que es pot pagar amb els 4.000 milions que deu l’Estat
La Cambra de Comerç de Barcelona ha advertit de la necessitat d’invertir en les infraestructures ferroviàries de Catalunya, especialment en el corredor mediterrani i la xarxa de Rodalies de Barcelona, que amenaça de col·lapsar-se.
La Cambra de Comerç de Barcelona va llançar ahir una advertència als partits polítics que es presenten a les eleccions sobre el creixent risc de “col·lapse” econòmic si no s’executen una sèrie d’inversions en infraestructures com el corredor mediterrani o Rodalies de Barcelona. L’organisme que presideix Miquel Valls va assenyalar la necessitat de remodelar la xarxa de Rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona pels problemes de mobilitat. Valls va recordar que amb la recuperació econòmica augmenta el trànsit en els accessos viaris un 3,3%, la qual cosa es tradueix en un increment de la congestió del 75%.
“Estem ofegant el creixement econòmic per la falta d’infraestructures com Rodalies”, va alertar Valls. La Cambra prioritza la construcció d’un túnel urbà a l’Hospitalet de Llobregat, soterrar la línia de Vilanova i la Geltrú i un nou intercanviador a la Torrassa (Hospitalet de Llobregat). També va destacar la necessitat d’executar inversions com el túnel ferroviari i viari d’Horta, el de Montcada, els accessos de Rodalies a l’aeroport o la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Terrassa i Sabadell.
Valls també va incidir en la necessitat d’executar les obres pendents al corredor mediterrani. De forma específica, Valls va demanar que el Ministeri de Foment s’ha de comprometre amb “un calendari de disponibilitat operativa de l’ample d’internacional mitjançant el tercer carril en els trams compresos entre Castellbisbal, Martorell i Tarragona.
Precisament ahir, la patronal Pimec va denunciar la falta de voluntat política per impulsar el corredor mediterrani. Segons l’opinió de l’organització empresarial, “el cost de no accelerar el corredor mediterrani és la pèrdua de capacitat exportadora i d’atractiu industrial en temps en què es persegueix la re industrialització ”.
La Cambra de Comerç considera coma projectes d’ infraestructures prioritaris també els accessos ferroviaris al Port de Barcelona o el Quart Cinturó (B-40). Per finançar totes les obres, el director d’estudis d’ infraestructures dela Cambra, Cristian Bardají, calcula que n’hi hauria suficient amb els 4.000 milions d’euros que segons la seva opinió deu el Govern central a Catalunya en concepte de pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia aprovat el 2006.
Valls va demanar que el Govern central que surti de les pròximes eleccions i el Govern de la Generalitat es mullin per reactivar la inversió en infraestructures. “És un tema que ha de tornar a l’agenda política i els partits han de dir què en pensen. Ningú no n’està parlant, d’això, i volem que es mullin i diguin què pensen fer per millorar les infraestructures a Barcelona i a l’àrea metropolitana”, va dir Valls . El president de la Cambra va assegurar que altres assumptes copen aquesta agenda política, amb referència al debat sobiranista.
Precisament les dificultats entre administracions són un dels elements –segons el parer de la Cambra– que estan endarrerint l’execució del tram de via única amb ample triple que hauria de donar servei directe a la terminal del moll Prat al port de Barcelona. “El conjunt
Pimec adverteix que la falta d’inversió en el corredor mediterrani perjudica les exportacions
de les administracions públiques competents no han estat capaces de gestionar àgilment la complexitat de l’actuació”, segons la institució empresarial.
En relació amb el Quart Cinturó, la Cambra va demanar que s’impulsi la redacció del nou estudi informatiu en el tram Terrassa-Sabadell.
Valls va demanar que es prioritzin les noves inversions per criteris de rendibilitat social i econòmica, col·laboració entre el sector públic i privat i coordinació entre administracions. Preguntat per infraestructures mal dissenyades a Catalunya des del punt de vista de la rendibilitat, Valls va dir que era millor mirar al futur.