L’OTAN irrita Rússia obrint les portes a Montenegro
L’Aliança reconeix que necessita recuperar el diàleg amb Moscou
L’Aliança Atlàntica va tornar a ensopegar amb Rússia ahir amb la seva decisió de convidar formalment Montenegro a convertir-se en el seu soci número 29. Aquest pas “no pot quedar sense resposta”, va replicar el portaLa veu del Kremlin sense concretar quines mesures adoptarà com a represàlia.
Tot i que es comptava que Moscou expressés el seu descontentament amb aquesta decisió, com ha fet amb totes les úl- times ampliacions de l’OTAN, la coincidència amb el conflicte militar amb Turquia per la seva intervenció a Síria va donar més gravetat a la seva protesta diplomàtica. Després caça rus que va envair breument l’espai aeri turc i va ser abatut, fa una setmana, i malgrat les crides a la calma de la comunitat internacional, la tensió entre Moscou i Ankara ha crescut.
“La decisió d’iniciar les negociacions d’adhesió no té res a veure amb Rússia. Afecta Montenegro i l’OTAN, ningú més”, va recalcar el seu secretari general, Jens Stoltenberg, després de dos dies de reunió dels ministres d’Afers Exteriors aliats. “Totes les nacions tenen el dret sobirà de decidir a quins acords de seguretat volen afegir-se, cap altre país no pot interferir en aquesta decisió”, va afegir.
La invitació a Montenegro arriba en un moment delicat de les relacions entre l’Aliança i Rússia. Ara que fa dos anys del començament de la guerra a Ucraïna, l’OTAN comença a assumir que “els desafiaments resultants de les accions de Rússia” a la regió, amb referència a la guerra a les zones frontereres i l’annexió de la península de Crimea, “perduraran entre nosaltres durant un temps”, però també s’obre pas a poc a poc la posició que no per això han de deixar de parlar. prioritat ara mateix és recuperar la interlocució amb Moscou, i d’aquí ve la decisió unànime dels aliats de plantejar-li la convocatòria del Consell OTAN-Rússia, inactiu des del juny del 2014 per la crisi ucraïnesa.
El Govern espanyol dóna suport a la iniciativa, impulsada especialment per Alemanya. “Una vegada has demostrat fortalesa, pots anar al diàleg”, va defensar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel GarcíaMargallo, en declaracions a la premsa. “Moltes de les qüestions que tenim sobre de la taula seran molt més fàcils de resoldre si parlem amb Rússia”, va afegir, en al·lusió a Síria o Líbia, i al fet que és membre permanent dins del Consell de Seguretat de Nacions Unides. El suport dels Estats Units a la iniciativa ha portat els països a aixecar les reserves. L’Aliança aspira a reprendre el diàleg abans de la seva pròxima cimera; la cita està prevista per a primers dies del juliol en un lloc tan simbòlic com Varsòvia, segons es va decidir l’any passat, en plena guerra d’Ucraïna.
L’incident de l’avió rus abatut per Turquia per haver violat el seu espai aeri vora la frontera amb Síria il·lustra “la importància de treballar perquè hi hagi més transparència i predictibilitat en les nostres accions per així reduir els riscos”, va
argumentar Stoltenberg. Els aliats buscaran d’arribar a un acord amb Rússia l’any que ve en el marc de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i faran propostes pràctiques per “evitar malentesos, càlculs erronis o incidents que puguin escapar al nostre control”.
Mentre Moscou rumia la seva resposta a la proposta de l’Aliança Atlàntica de tornar a parlar i al que als seus ulls és un autèntic desafiament, la invitació d’adhesió a Montenegro, els aliats intensificaran els contactes amb Podgorica per mirar d’acabar en sis o nou mesos les negociacions d’ampliació.
La relació de Montenegro amb l’OTAN es pot qualificar, com a mínim, d’especial.
El país, de 625.000 habitants, va ser bombardejat per avions aliats el 1999 durant la guerra de Kosovo i una part important de la població continua tenint rancúnia a l’organització per aquella intervenció. Les enquestes dibuixen un país partit en dos respecte a la conveniència d’afegir-se a l’Aliança Atlàntica. No pas, però, el Govern montenegrí, que afirma que el d’ahir va ser “el dia més important de la història del país des del referèndum del 2006” pel qual es va independitzar de Sèrbia.
En canvi, el primer ministre, Milo Dukanovic –el polític que porta les regnes del país des de finals dels anys noranta, ara en el seu quart mandat com a cap de l’Executiu i abans com a president–, té molt clara la seva vocació atlàntica. Geòrgia, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia també, però continuen esperant el seu torn. Els contactes amb l’Aliança van començar el 2009, temps que Montenegro ha aprofitat per posar a punt el seu exèrcit (els criteris d’ingrés són menys exigents que per a la UE, que en el seu últim informe va detectar greus problemes de corrupció i debilitat de l’Estat de dret en general al país). La decisió d’ahir marca l’inici de les converses d’adhesió; el següent tràmit serà la ratificació parlamentària per part de Montenegro i els 28 aliats, i és per això que no s’espera que sigui una realitat fins almenys d’aquí un any o un any i mig.
La contribució del país a la seguretat col·lectiva de l’Aliança serà limitada. Les forces armades montenegrines disposen tot just de 2.000 efectius; alguns estan desplegats a l’Afganistan, una decisió amb què el Govern va voler deixar clar el compromís amb l’OTAN. Montenegro, però, té una posició estratègica tan interessant per a l’OTAN com Rússia, encaixat al mar Adriàtic, entre Croàcia i Albània, amb bases navals d’aigües profundes ideals per a l’ús de grans vaixells i submarins. Amb l’ingrés a l’OTAN, Moscou perd una vegada més influència política al sud-est d’Europa.
Montenegro havia estat fins fa pocs anys un aliat fidel de Rússia als Balcans (l’any 1904 va declarar la guerra al Japó en solidaritat amb Moscou). La població de tots dos països professa majoritàriament el cristianisme ortodox i en els últims anys empreses russes han fer inversions importants a Montenegro. El país és també una destinació turística molt apreciada per la classe alta russa.
L’oposició reclama al Govern que convoqui un referèndum per decidir si el país s’ha d’integrar a l’OTAN. Dukanovic s’hi nega i acusa Rússia d’estar al darrere de les revoltes –algunes violentes– de les últimes setmanes. El cap de l’oposició, el socialista Srdjan Milic, considera la invitació de l’OTAN “un acte d’agressió directa contra la pau, l’estabilitat i la seguretat dels nostres ciutadans”.
Alemanya impulsa un canvi d’estratègia de l’OTAN amb Rússia per recuperar el diàleg
García-Margallo: “Hi ha afers que serien més fàcils de resoldre si es parlés amb Rússia”
L’oposició socialista, contrària a l’OTAN, reclama de convocar un referèndum