“Culpables de ser negres i viure en faveles”
Dues mares denuncien la impunitat de la Policia Militar del Brasil, acusada de matar els seus fills
L’Eduardo va sortir de casa i es va asseure a la porta per esperar l’arribada de la seva germana Patricia. De sobte, vaig sentir un tret i el crit de ‘mama!’. Vaig córrer fora i el vaig trobar a terra, vaig començar a cridar desesperadament i un home que ho havia vist tot em va dir que no podia fer res, que el nen estava mort”, relata Terezinha de Jesús, mare de l’Eduardo, de deu anys, una de les víctimes de la Policia Militar de Rio de Janeiro. La Terezinha i Ana Paula Oliveira han protagonitzat una gira europea per denunciar la impunitat d’un cos que, segons un informe de l’oenagé Amnistia Internacional (AI), és el causant del 16% (1.519) dels homicidis registrats a la ciutat de Rio de Janeiro durant els últims cinc anys.
AI acusa la Policia Militar de disparar primer a tot aquell que es posi al davant i després preguntar, en la seva guerra contra el narcotràfic i la inseguretat ciutadana. “Quan la Policia Militar mata per error el que fa és incriminar la víctima, com va intentar fer amb l’Eduardo, una criatura innocent que cada dia anava a l’escola, estava al cinquè curs, anava a classes de flauta, li agradava el futbol, la platja, la bici...”, explica emocionada la Terezinha, mare de quatre fills més, que es dedica a la neteja de cases. En l’operació que el 2 d’abril passat va segar la vida de l’Eduardo, en una favela del complex Alemao de Rio de Janeiro, hi van participar una vintena d’agents, dels quals quatre anaven encaputxats. La Terezinha es va encarar a un d’ells. “El vaig agafar per l’armilla antibales i el vaig acusar de matar l’Eduardo. Va contestar que el nen era un criminal i que també podia assassinar-me a mi. Jo, com una lleona, vaig evitar que modifiquessin l’escena del crim, no vaig deixar que li posessin una pistola a les mans, ni que toquessin res. Ells argumenten que actuen en legítima defensa. Després van dir que potser havien confós el telèfon mòbil que tenia el nen a les mans amb un revòlver”.
AI subratlla que la impunitat alimenta aquests crims. La Terezinha i l’altra mare que participa en la gira europea, Ana Paula Oliveira, expliquen altres casos en què veïns i amics han estat assassinats en situacions similars. La policia respon que són “actes de resistència”, que són morts derivades d’operacions contra la droga. En lloc de detenir un sospitós, el maten, perquè per a ells la vida de la gent de les faveles no té cap valor. Matar és una rutina”, comenta l’Ana Paula.
Encara que la majoria d’aquests homicidis acaba sense càstig, la Terezinha ha volgut donar a conèixer el seu cas. La seva determinació ha tingut conseqüències. Les amenaces que ha rebut l’han portat a marxar de Rio per por de represàlies contra la seva família. Després de tant dolor, fa uns dies va rebre una bona notícia: el ministeri públic va anunciar la seva decisió de presentar denúncia contra la policia.
En Johnatha, de 19 anys, el fill d’Ana Paula Oliveira, va morir el 14 de maig del 2014 a la favela de Manguinhos, després de rebre un tret quan intentava fugir d’un enfrontament entre la Policia Militar i un grup de joves. “Johnatha va anar a portar menjar a la seva àvia i a acompanyar la seva nòvia a casa seva; a la tornada es va trobar amb una baralla. Uns xavals tiraven pedres als agents, aquests van disparar enlaire, en Johnatha va córrer i un bala el va tocar. L’autor del tret, que no estava de servei, ja havia estat a la presó per tres homicidis més”, relata amb llàgrimes als ulls l’Ana Paula. Aquesta pedagoga, mare també d’una nena de vuit anys, mostra un grapat de fotos d’altres víctimes de la brutalitat policial: “De l’única cosa que són culpables és de ser negres i viure en faveles”. AI indica que cada any moren violentament al Brasil 56.000 persones, 30.000 de les quals joves de 15 a 19 anys. El 77% d’aquests són negres.
“Fa dos mesos, també a Manguinhos, va perdre la vida en Cristian, de 13 anys, fill d’una amiga de la infantesa. Estava jugant al futbol amb altres nois, hi havia una operació de la policia i va ajudar una dona gran a protegir-se dins d’una casa. Però ell no va tenir temps d’entrar-hi i el van matar. També van argumentar que portava una pistola”.
“Vaig impedir que els policies posessin una pistola a les mans del meu fill mort, de 10 anys”