“Us imagineu Goebbels amb internet?”
AProu!, el seu últim llibre, Pilar Rahola analitza el gihadisme radical i les bases d’una guerra global declarada per uns fanàtics islamofeixistes que considera més perillosos que els nazis. Rahola carrega amb duresa contra una “esquerra obtusa, passada de moda, antisemita”, a la qual considera incapaç de comprendre fins a quin punt cal defensar les llibertats davant la catàstrofe generada per l’Estat Islàmic, els seus finançadors i els enemics de la democràcia.
Tan feixistes són els de l’Estat Islàmic? Ho dic unes quantes vegades al llibre i ho vull repetir aquí. És una ideologia totalitària, islamofeixista, equiparable totalment al nazisme però amb un matís que la fa encara més letal. És un moviment totalitari amb un Goebbels, un Hitler o un Himmler però amb internet, amb petroli i amb amics asseguts a l’Assemblea General de l’ONU. Compte. Som davant un fenomen totalitari que pot ser més letal del que va ser el nazisme i que a més ha penetrat a casa nostra. No l’identifica una trinxera alemanya, o russa o polonesa, com en la Segona Guerra Mundial. En aquest cas la trinxera molt sovint és la cuina de casa nostra. Pensem en un nano amb el cervell destruït pel fanatisme preparant una bomba amb els elements que ha arreplegat a la cuina perquè algú li ha explicat com es fa per internet. Us imagineu Goebbels amb internet?
A quines coses hem de dir prou? Als errors que cometem davant un totalitarisme que ens ha declarat la guerra. Que fa molt que ens ha declarat la guerra. Que fa molt que mata. Que fa molt que es prepara, que es fanatitza i segresta cervells posant en perill les llibertats. Ho estem fent tot perquè creixi i pràcticament res per frenar-lo. És un prou! a l’estupidesa del món lliure davant un nou feixisme.
Hi ha gent d’esquerres que no veu el problema d’aquesta manera. Sí. Els banalitzadors de l’islamo-feixisme, qualificats de bonistes. Es tracta dels blanquejadors d’un perill que minimitzen per no veure el que passa. Quan ets davant un fenomen en què es maten milers de persones, que utilitza nens com a bombes, que esclavitza dones i que vol destruir les llibertats, i li poses sordina i després el banalitzes, acabes sent el còmplice de la maldat. La negació de l’islamisme totalitari és equiparable a la negació del nazisme i de l’estalinisme. Els que ho fan són còmplices seus.
I qui són aquests còmplices? Hi ha dos tipus de culpables ideològics en aquesta bogeria. Els primers són els que potencien l’islamofeixisme i els segons els que consideraven que no és cap problema. La majoria de les veus que infravaloren aquest fenomen, sobretot de l’esquerra, em recorden Chamberlain amb els nazis.
Me’n podria dir un exemple? L’altre dia hi va haver una manifestació a Barcelona contra la islamofòbia. Estic d’acord que cal lluitar contra la islamofòbia. Però qui són els islamòfobs? D’entrada, els que maten musulmans, els primers que odien l’islam són els extremistes islamistes, els talibans, els de l’Estat Islàmic i els dictadors del petrodòlar. Aquests són els autèntics islamòfobs. Els segons són aquells que no denuncien aquesta bogeria. I en qualsevol cas reflexionem-hi: després de les matances de les quals som testimonis, té cap mena de lògica que la primera manifestació sobre aquesta qüestió a Barcelona hagi estat sobre la islamofòbia?
I quina seria la lògica? La primera manifestació hauria d’haver estat de totes les organitzacions musulmanes en contra d’aquesta barbàrie perquè no els matin més i dient: “No em nom meu”. I no ho he vist. I tot seguit parlaríem de islamofòbia. Ha estat com començar la casa per la teulada. Però tenen suport social... Efectivament. I és sorprenent que els moviments socials situats a l’esquerra tractin les associacions musulmanes com si fossin menors d’edat i els intenti protegir i banalitzar. No és això. Els ciutadans musulmans que viuen al nostre país tenen drets i deures. De drets, tots els que facin falta; i de deures: la defensa de la democràcia i les llibertats. I no s’hi valen mitges tintes. O estan amb la democràcia o hi estan en contra. I no juguem amb això.
Com interpreta l’antisemitisme en aquests casos? Hem arribat a l’acceptació que existeix una dreta feixista i reaccionària però no hem admès mai que hi ha un esquerra feixista i reaccionària. Comencem a parlar clar. La temptació sectària i dogmàtica es produeix tant a la dreta com a l’esquerra. I cal fixar-se
LA PRIMERA MANIFESTACIÓ “Les organitzacions musulmanes han de sortir al carrer i dir: ‘No en nom meu’” L’ISLAMOFEIXISME “Hi ha una esquerra obtusa que banalitza el perill totalitari que representa el gihadisme”
en una cosa brutal, el territori comú entre extrema esquerra, extrema dreta i islamisme radical: l’odi als jueus.
La seva obra podria considerar-se com una adhesió al manifest de Euston? Sí, sense cap mena de dubte. Va ser l’espoleta que el 2006 va posar blanc sobre negre el que estem dient ara, que es tracta d’una ideologia totalitària que ens ha declarat la guerra a tots, des de la nena musulmana del Iemen fins al ciutadà francès que és en una discoteca. Queda clar que el primer problema fonamental és el que alimenta una ideologia totalitària que després tindrà aquests monstres com l’Estat Islàmic. És la serp i no el seu ou. I va assenyalar molt directament tots aquells països dels petrodòlars i els emirs carregats de dòlars que financen una ideologia salafista que acaba portant finalment cap a l’odi a la democràcia i a la gihad violenta.