‘Be-bop-a-lula he’s my baby’

Dissabte al vespre es va jugar a la República Islàmica de Mauritània la final de la Supercopa d’aquell país. Van disputar el partit el FC Tevragh-Zeina i l’ACS Ksar, guanyadors de la Lliga i de la Copa respectivament.

No va ser un partit convencional perquè, per comptes de durar 90 minuts, en va durar 63. El motiu és que, arribat aquest moment, el president del país, Mohamed Ould Abdel Aziz, va decidir que s’acabés. ¿Per què? Hi ha dues línies d’investigació, que deia aquell. Una la dóna La Gazzetta dello

Sport, que diu que el partit anava 1 a 1 i el president s’avorria. De manera que va decidir que es parés el joc, s’oblidessin de la possible pròrroga en cas que haguessin arribat empatats al final de la segona part, i anessin directament a la tanda de penals, a veure si era més divertida. L’altra línia, que recull l’agència Efe, explica que ho va fer perquè tenia l’agenda molt plena (dissabte era el cinquanta-cinquè aniversari de la independència de Mauritània) i havia d’assistir encara a molts actes oficials.

Evidentment tot es va fer amb la

Al minut 63 de partit, el president de Mauritània ja en va tenir ben bé prou

màxima elegància. Abdel Aziz va donar l’ordre a l’àrbitre, l’àrbitre es va reunir amb els presidents i els entrenadors de tots dos clubs i els va explicar la situació. Com és comprensible tots van estar-hi d’acord; encantats a més (tu diràs). Segons expliquen alguns mitjans, tant el públic com la resta de mauritans aficionats al futbol es van indignar, però dubto que ho manifestessin gaire. La Federació Mauritana de Futbol explica que, a més, es feia fosc i el camp no compta amb il·luminació artificial, de manera que necessitaven que encara hi hagués claror per poder fer la cerimònia de lliurament del trofeu sense que haguessin d’anar a les palpentes. Per si algú en tenia encara dubtes, el mateix Abdel Aziz va explicar la capacitat de cedir i d’acomodar-se a les circumstàncies que té aquest esport: “Si tots dos equips hi estan d’acord, acabar un matx abans d’hora no significa violar la llei perquè és a un sol partit i no està relacionat amb cap altre competidor. El futbol és famós per la seva flexibilitat, especialment quan totes les parts l’accepten”. Sobretot si qui ho decideix és un militar com Abdel Aziz, expert en cops d’Estat.

Entre nosaltres, quan algú és a l’estadi i s’avorreix o s’indigna, s’aixeca i toca el dos: “Me’n vaig ja, no en vull sapiguer re”, deia aquell senyor de l’APM?. Si és a casa, apaga la tele o la ràdio i avall. Però si ets president d’un país i pel motiu que sigui ja en tens prou, ¿quin millor plaer que donar l’ordre que el partit s’acabi? No ha pas muntat un cop d’Estat perquè encabat vingui un xitxarel·lo a dir-li que els partits de futbol han de durar necessàriament noranta minuts. Cal no perdre mai de vista la famosa paradoxa terciària de Kant, tan d’actualitat aquests dies: “És el veí qui elegeix l’alcalde i és l’alcalde qui vol que siguin els veïns l’alcalde”.