Una assemblea de JxSí

Sóc un més dels molts catalans que ens sentim decebuts amb el que estem vivint des del 27-S. M’hagués agradat que diumenge a Manresa l’opció més votada hagués estat la que proposava investir Artur Mas amb condicions. Amb tot, vull manifestar que em sembla que l’acte de diumenge de la CUP és un acte de maduresa política i que, per aquesta raó, em mereix molt de respecte, tant pel contingut com per la forma.

I ara què? Doncs el que jo penso és que a qui li toca moure peça és a Junts pel Sí. I en cap cas el següent moviment ha de ser fer cas al que diu la CUP. El que m’agradaria és que Junts pel Sí fos capaç de fer un acte de democràcia interna com el que ha fet la CUP. Que hi anessin les territorials dels partits, els independents i els membres de l’ANC i Òmnium que en són afins i que per mimetisme debatessin també sobre quatre escenaris: mantenir Artur Mas com a candidat i continuar negociant, fer una proposta alternativa de candidat traient pressió sobre la negociació del programa de govern, deixar passar el 20-D per mirar de pactar amb el PSC o bé assumir unes noves eleccions.

Si, amb independència del resultat, Junts pel Sí fos capaç de sortir d’aquesta assemblea tan cohesionada com n’ha sortit la CUP, seria la millor manera de contrarestar-ne el discurs i no li caldria témer cap escenari. No obrir el debat, per contra, demostra feblesa en l’autoconfiança en els propis arguments.

ANTONI RIFÀ ROS

Barcelona