Desinvertir en energia bruta
Un campanya internacional demana que s’abandonin els combustibles fòssils
Desinvertir en energia bruta: la nova consigna del lobby verd. Més de 500 institucions, que manegen més de 3,4 bilions de dòlars (3,21 bilions d’euros) en actius financers, s’han unit al moviment mundial de desinversió en combustibles fòssils. És una nova iniciativa per frenar la crema d’aquests combustibles i reduir les emissions de gasos, a fi d’evitar el temut augment de dos graus de la temperatura del planeta. Companyies d’assegurances, ciutats i altres inversors s’han sumat a la campanya. El fet marca el punt culminant del moviment a favor de la desinversió en fons relacionats amb les companyies vinculades al carbó, el petroli i el gas. La quantitat d’adhesions és superior a l’anunciada fins ara per aquest moviment, que va afirmar el mes de setembre passat que havia reunit 2,6 bilions de dòlars (2,45 bilions d’euros).
Una participació tan alta evidencia un gran salt en les adhesions, malgrat que els promotors s’han afanyat a indicar que alguns compromisos de desinversió només són parcials, ja que els 3,4 bilions de dòlars és la quantitat d’actius representats per aquestes institucions, i no la suma total de diners desinvertida.
L’objectiu és emetre un senyal ben clar al mercat perquè deixi de destinar diners als combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), segons expliquen els portaveus de les organitzacions 350.org i Divest-Invest, que donen suport a la campanya.
Aquestes dades es van donar a conèixer el tercer dia de la conferència de les Nacions Unides a París, on 196 països busquen un
acord per reduir els gasos hivernacle que causen l’escalfament. Les emissions de gasos procedents dels combustibles fòssils són l’assumpte clau en aquesta negociació. “Els inversors estan llegint les demandes ciutadanes i canviant, per allunyar el capital dels combustibles fòssils”, assenyalen aquests dos grups.
La campanya la recolzen, entre altres, 19 ciutats franceses (Lilla, Bordeaux, Dijon...) i altres capitals (Uppsala a Suècia, Münster a Alemanya o Melbourne i Oslo). Allianz, la companyia d’assegurances més important del món, desinverteix 630 milions de dòlars de les seves inversions de capital en carbó; el centre d’estudis London School of Economics ha fet el mateix amb les seves inversions en carbó i sorres bituminoses, i el fons de pensions alemany PFZW va anunciar que abandona els seus fons en companyies de carbó i en altres companyies de combustibles fòssils. A la Gran Bretanya, cinc universitats faran desinversions, sobretot en carbó i sorres bituminoses.
La campanya coincideix amb la divulgació d’estudis en els quals s’apunta que entre el 60% i el 80% de les reserves de combustibles fòssils (carbó, petroli, i gas) s’haurien de quedar sota terra, si realment s’assumeix l’objectiu d’evitar una pujada de temperatures de dos graus per sobre de les de l’època preindustrial.
L’organització Carbon Tracker apunta que entre el 70% i les 90% de les inversions en combustibles fòssils no es podran fer perquè ja no hi haurà la rendibilitat promesa si s’apliquen polítiques per frenar els gasos. Un altre estudi de l’HSBC apunta que els valors d’aquest tipus d’accions es podrien reduir entre un 40% i un 60% en una escenari de baixes emissions de bases. “Realment els mercats financers continuen partint de la base que es continuaran extraient combustibles fòssils ad infinítum i que es continuaran obtenint reserves. Viuen en un món paral·lel”, diu Samuel Martín-Sosa, responsable de l’àrea internacional d’Ecologistes en Acció.
Segons un estudi de l’economista Paul Elkins, de la Universitat de Londres, el 82% de les reserves de carbó, el 49% de les de gas i el 33% de les reserves mundials de petroli no es podran explotar si es pretén evitar una pujada de dos graus de les temperatures respecte a les de l’època preindustrial. I el Canadà seria el país més perjudicat per aquestes metes. És molt significatiu que el 38% de les reserves de l’Orient Mitjà tampoc no serien utilitzables.
“En el millor dels casos, el 85% de les reserves de cru al Canadà s’haurien de mantenir sota terra”, declara l’economista Paul Elkins a aquest diari. “I això només en el cas que s’utilitzi tecnologia de captura i emmagatzemament de CO2 generat durant l’extracció”, va advertir. En cas contrari, el 99% de les reserves canadenques serien inutilitzables, calcula.
Qualsevol que hagi contemplat l’apocalíptic paisatge de la província d’Alberta, on s’extreu el betum petrolífer –una substància de la mateixa textura que el quitrà i que s’ha d’estovar amb vapor per extreure-la–, entendrà per què és difícilment compatible amb el futur de planeta. Fins i tot el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, ha advertit sobre el perill dels anomenats actius de valor no realitzable a causa de la necessitat de deixar reserves de fòssils combustible sota terra.
Les empreses amb reserves de carbó, comara Anglo Ameri can, Rio Tinto o l’ australianabritànica BHP, són encaram es vulnerables, ja que més del 80% de les reserves de carbó s’han de mantenir sota terra si els governs volen complir la meta dels dos graus. Aquestes empreses ja desinverteixen en el sector de carbó.
Per això, alguns economistes adverteixen que hi ha una bombolla en les valoracions borsàries de les empreses energètiques tradicionals a causa de la impossibilitat d’explotar les seves reserves i salvar, alhora, el planeta de catàstrofes climàtics. Això –adverteix Elkins– crea un risc d’una punxada desestabilitzadora si la comunitat internacional respon amb contundència al repte del canvi climàtic. El perill d’una crisi financera, sosté Elkins, “depèn del període de temps en què es produeixi la desinversió, encara que l’ajust pot ser suau sempre que els inversors vagin desplaçant els actius de les seves carteres a inversions en energia neta”. D’allà la importància del moviment que reivindica la desinversió de fons de pensions i altres actius en empreses de combustibles fòssils.
Paradoxalment, encara que la indústria petroliera critica els qui promouen la desinversió, en realitat la seva intervenció pot evitar la crisi financera. “Si les empreses de combustibles fòssil s’endeutessin per a l’exploració de reserves que no poden ser explotades i si els mercats no se n’adonessin fins a l’últim moment, hi podria haver una crisi”, va dir Elkins.
Samuel Martín-Sosa es mostra escèptic sobre un canvi d’actitud del sector financer. “Viu en una bombolla. No té límits ni regles. No desinvertiran perquè els combustibles fòssils són clau per a l’acumulació de capital: disciplinen la feina, fan funcionar les màquines, ajuden a explotar els recursos... El sector financer no té interès a moure’s atenent el que diu la ciència o la política, quan demana d’evitar la pujada de 2ºC”.
PROMOU 350.ORG Un total de 500 institucions s’han adherit a la iniciativa ciutadana POSSIBLE PÈRDUA DE VALOR Els promotors donen un senyal d’alarma als mercats sobre els riscos d’aquests actius EVITAR LA PUJADA DE 2 GRAUS El 82% de les reserves de carbó, el 49% del gas i el 33% del petroli no s’haurien d’explotar SAMUEL MARTÍN-SOSA “El sector financer no es mou atenent la ciència o la política”