Ramoncín, al banc dels acusats
El fiscal demana presó per al músic per apropiar-se de 57.400 euros de la SGAE
L’Audiència Nacional de Madrid va acollir ahir l’inici del judici al cantant José Ramón Márquez, àlies Ramoncín, per haver carregat a la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE), entre el setembre del 2008 i el març del 2011, cinc factures presumptament irregulars i que obeïen a serveis inexistents per un valor total de 57.402 euros.
La Fiscalia Anticorrupció demana que es condemni el músic a quatre anys i deu mesos de presó per falsedat documental i apropiació indeguda, a més de la devolució de tots els diners sostrets.
Ahir Ramoncín, durant una declaració de gairebé tres hores, es va esforçar a demostrar que les tasques per les quals va facturar la SGAE eren efectives, i fins i tot les va qualificar d’“extraordinàries”, i també va recalcar que quan es van efectuar els pagaments ja no era directiu de l’entitat (va pertànyer a la junta directiva entre el 1989 i el 2007) i només cobrava com una espècie d’assessor extern.
L’artista va al·legar així mateix que no li va quedar més remei que “vendre” el seu “talent” a la SGAE arran que el 2006 es va veure obligat a abandonar els escenaris per ser la “cara visible” de la societat en l’època en què va reforçar els mecanismes de cobrament de drets, la qual cosa el va situar en el centre de les ires populars. “Des del 1996 pateixo una persecució brutal. A Vinya Rock em van treure a pedrades de l’escenari al crit de ‘puta SGAE’, penjaven fotos amb el meu cap a les parets de Madrid i es feien bitllets amb la meva cara que es cremaven a Barcelona. La meva vida econòmica va desaparèixer i m’he de buscar la vida en altres coses”.
El cas de Ramoncín és una de les peces separades del cas SGAE, que es va obrir l’any 2010. Amb l’artista també són al banc dels acusats, per “connivència” amb el frau, José Luis Rodríguez, exdirector de SDAE, filial digital de la societat d’autors, per a qui es demana la mateixa pena que per a Ramoncín; Enrique Loras, exdirector general de la SGAE, i Pedro Antonio Hernández, antic director dels serveis jurídics de l’entitat. Per a ells es demanen dos anys i dos anys i nou mesos de presó respectivament.
Segons el jutge d’instrucció i la Fiscalia Anticorrupció, Ramoncín va facturar a la SGAE cinc “suposats serveis (...) que en determinats casos no es corresponen
L’artista diu que va haver de “vendre” el seu “talent” a l’entitat arran de patir una “persecució brutal”
amb cap contraprestació o són simulades”. Quant al projecte denominat El creador va ingressar 10.000 euros per “unes pàgines referides a un programa de televisió, que no va ser mai objecte de desenvolupament ni d’expectativa de benefici per a la societat pagadora”. El denominat La caixa forta virtual, que li va reportar 5.800 euros, segons la Fiscalia es va limitar a un document en Power Point i un vídeo “sense que existís contracte per escrit” ni “cap tipus de desenvolupament ni d’utilitat” per a la SDAE. Tampoc no li va rendir gaire el seu Pla de divulgació dels drets d’autor (6.962 euros), unes vint pàgines en les quals Ramoncín suggeria un acostament de l’entitat als artistes més joves i s’oferia per coordinar el projecte personalment. Una vegada més, “aquest escrit no va ser mai objecte ni base per a la subscripció de contracte o cap conveni”.