La Beckett reviu els èxits abans de marxar de Gràcia
La sala Beckett reviurà 27 dels seus espectacles més emblemàtics per acomiadar-se de la seu de Gràcia i traslladar-se a la nova, al Poblenou. Entre el 29 de febrer i el 20 d’abril la Beckett, fundada per José Sanchis Sinisterra, dirigida des de fa anys per Toni Casares i convertida des de fa temps en el planter de la nova dramatúrgia catalana gràcies al seu Obrador Internacional, oferirà un cicle de 27 lectures dramatitzades amb obres que han marcat els 27 anys de la sala. Les protagonitzaran els mateixos equips artístics que les van estrenar: Xavier Albertí, Mercè Arànega, Sergi Belbel, Benet i Jornet, Oriol Broggi, Lluïsa Cunillé, Julio Manrique, Pau Miró i Àlex Rigola, entre d’altres, participaran en el comiat, en què hi haurà taules rodones i activitats sobre teatre contemporani i sobre el passat i futur de la sala Beckett. els mites de manera diferent de l’èpica, descobrint el conflicte interior dels personatges: com les accions i decisions que prenen condicionen la vida pròpia, la dels del seu voltant i de tota la ciutat”. “La tragèdia evidencia –prossegueix– que no hi ha separació entre vida privada i vida política. A la classe política li interessa dir que ells són els que saben ocupar-se bé de la vida pública i que nosaltres ens ocupem de la privada. Però la tragèdia diu que no existeix aquesta divisió, que el privat afecta el públic, i el públic, el privat. És integradora. I també al nostre teatre ens agrada regirar, barrejar els equips, les idees, és la base de la bona salut creativa”.
De fet, expliquen, totes les obres –per a les quals han fet nombrosos tallers en comú, disposant en el llarg procés creatiu d’erudits com Carlos García Gual, amb companys com Mario Gas i Núria Espert i amb públic convidat–, tenen, amb petits canvis, la mateixa escenografia, en la qual assajaven uns després dels altres cada dia com si fos un llit calent.
“La tragèdia també parla d’un tipus de convivència i ens ha obligat a nosaltres a conviure”, assenyala Lima, que recorda que de fet diumenge conviuran fins a 60 persones als camerinos del Lliure i que explica que per dur a terme el projecte van haver de constituir una cooperativa entre actors i directors i convèncer la gent de fer una aposta especial sense suport institucional, posant tant la seva butxaca com el seu temps.
El projecte va tenir, això sí, la complicitat del teatre La Abadía de Madrid de José Luis Gómez, on es van estrenar les obres, que després de l’èxit dels muntatges la Comunitat de Madrid els ha ajudat. Amb això, diuen, almenys han pogut equilibrar els comptes. I esperen tornar amb més títols el 2017.