Ansir canta victòria
Un antic sensesostre es gaudeix del duel gràcies a la Creu Roja i a la solidaritat
No es tracta d’un d’aquests turistes que arriben un dia de partit al Camp Nou i compren la samarreta a la botiga oficial. L’Ansir va vestit gairebé completament de negre. De fet, estar ahir a la nit en el camp no era entre els seus plans. Dimarts li van trucar per telèfon i li van fer una oferta irrefusable. “Vols anar a veure jugar al Barcelona? –li van preguntar des del CRAB d’Horta–. Tenim una entrada per a tu”. Com en l’associació ja coneixen l’Ansir, sabien la resposta per endavant: “Clar, clar que vull,” es va apuntar a la primera.“Com podia dir que no?”, explica a La Vanguardia mentre se li escapa un somriure, just davant de la porta 90, impacient per entrar. Perquè va ser un dels 67.703 espectadors poc habituals que van omplir el Camp Nou en la jornada del soci solidari.
Els gustos d’Ansir Hussain coincideixen amb la majoria d’aficionats barcelonistes perquè els seus jugadors favorits també són Messi i Neymar. “S’ho passen bé, són amics i marquen molts gols”, raona sobre les seves predileccions poc originals. Però l’Ansir no és un seguidor més. Perquè el 2008 va perdre la seva feina per culpa de l’alcohol i va passar a viure al carrer. Des d’aleshores és usuari del Centre Residencial d’Atenció Bàsica, un servei municipal i de Creu Roja.
Amb 33 anys, l’Ansir ha viscut més del que diu el seu carnet i el seu rostre amable. Ha viscut experiències dures des que va sortir d’adolescent del Pakistan. Va estar vivint a Grècia, Itàlia, Bèlgica i França, fins que el 2001 es va instal·lar a Logronyo. Uns anys més tard va arribar a Barcelona, on no va tenir sort. Això no li ha tret un bri de simpatia. És trempat i s’emociona quan parla de futbol. “Al meu país hi ha molt criquet i de petit era l’esport que m’agradava i que practicava. Però ja m’he oblidat del criquet. Ara amb allò què més gaudeixo és amb el futbol. Miro molts partits a casa. Em dóna tranquil·litat. Em va encantar el Madrid-Barça”, reconeix.
Perquè ara l’Ansir ja té un sostre. Gràcies a l’ajuda de l’associació i de la Creu Roja va deixar de dormir a la intempèrie cada nit. “Estic molt content amb la gent d’Horta”, destaca. Primer l’Ansir va començar a utilitzar el servei de dutxa del CRAB. Anava allà a dutxar-se i també se li proporcionava roba. Però va ser el seu greu problema de salut el que el va fer replantejar-se la vida. Ja rehabilitat, el
UNA ALTRA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ Julián, amb discapacitat visual, va narrar el partit amb l’ajuda dels seus col·legues Sergio i Marcel
2014, va entrar a viure en un pis tutelat. Des de principis d’any, és autònom i ja té el seu propi espai. Encara que continua anant a dinar al migdia i utilitza els ordinadors. “Allà hi ha els meus amics”, reconeix. Amb ell va celebrar ahir sis gols en el gol nord del Camp Nou. Tan integrat està que ajuda a fer acompanyaments al metge, per exemple, a altres usuaris en un exemple que la solidaritat provoca més solidaritat.
Aquest és l’objectiu que tenia el Barcelona quan va posar en marxa la iniciativa del partit del soci solidari, que ahir va complir el seu cinquè aniversari amb un rècord d’assistència. Els 67.703 espectadors són gairebé el triple dels que el 12 de novembre del 2008 van veure el BarçaBenidorm en la primera temporada de Guardiola. Un partit que per al soci blaugrana era gairebé un sacrifici, per a l’Ansir, per exemple, és una il·lusió enorme. Aquesta és la grandesa.
“Quan vam llançar el projecte era una idea de risc. Tot i això, ara està consolidat. Es beneficien 1.500 oenagés i fundacions que treballen amb gent en vulnerabilitat o directament d’exclusió social”, es congratula Jordi Cardoner, vicepresident d’àrea social. “És una bona ocasió per pensar que el futbol no és només mercantilisme. Des de la Creu Roja ens diuen que hi ha pares que comenten que serà l’únic regal que podran fer per Nadal als seus fills”, reflexiona.
Mentre a la cabina 16 de la tribuna de premsa, Julián, Sergio i Marcel retransmeten el partit en streaming pel web sintoniasocial.org. “Ens han confirmat a les 12 del matí que podíem venir en directe”. No tindria gràcia sinó fos perquè Julián, que és el narrador, és també discapacitat visual. Una barrera per a molts i una nimietat per a ells, que supleixen amb enginy. “Jo sóc Pou i ells fan torns. Un fa un dia de Costa i l’altre de Saperas”, fa broma amb els protagonistes del Barça juga
a RAC1. L’amic que no exerceix de comentarista és qui, a través d’una trucada, li explica el que ocorre a la gespa. “L’hi dic esquemàtic i ell posa la salsa”, revelen el secret. “Sort que la trucada és barata”. I així, per un dia l’Ansir pot veure de prop el seu Barça –encara que Messi i Neymar no juguessin ahir– i ells canten gols en el Camp Nou.